Fidels al ritual que marca la festa, enguany les corregudes de Sant Antoni han seguit l’itinerari i horari més o manco previst (amb cert retràs provocat, en part, per la gran quantitat de gent que ha participat).
 

Així abans de la sortida de la cotxeria de Na Vergera, hi va haver el dinar de l’Obreria, la Banda, dimonis, col·laboradors i autoritats. Un deliciós arròs brut per agafar forces per l’horabaixa.





Mentre els dimonis es preparaven, creixia l’expectació dins i fora de la cotxeria, ja amb les portes tancades. Puntualment el coet marcà l’obertura de les portasses i la sortida del dimoni per a fer el primer ball i pujar a l’encontre del dimoni Ros a l’església.

L'aturada per saludar i ballar per en Llorenç "Mestres" resultà molt emotiva.

Són els moments en que es viu més intensament l’esclat de festa: Sortida de dimonis, primer ball, encontre a l’església, desfeta de la creu de mata...

A partir d’aquí les corregudes volten per Vila-Roja, amb les aturades i ballades habituals, moltes fotografies, música i gent, molta gent. Gent que enguany continuà amb els dimonis a la volta per Vila Nova i al final a la plaça de la Constitució on feren el darrer ball i l’encesa del fogueró.



A Can Patilla no cabia una agulla, i l'ambient era excepcional.



Un moment important és el ball amb l'obrer major al carrer de la Mar, ja fosca.



I cap a la plaça de la Constitució faltava gent! 

 




Amb el canvi de dimonis començà una altra volta, ara de fogueró en fogueró, amb menys acompanyants, fins acabar a la cotxeria de Na Vergera on comença l’itinerari festiu.


 

Com a novetat, enguany una xarangueta anà de fogueró en fogueró cantant cançons típiques de Sant Antoni.