Quan de bon matí brusquejava, els dubtes sobre la possibilitat de dur a terme la cavalcada de Cala Rajada eren reals. Però, finalment, el temps va donar treva i la desfilada va poder-se desenvolupar amb tota normalitat. I això vol dir molta gent al voltant de l'església i una participació més que notable. De manera que bé podem dir que aquest Sant Sebastià cala-rajader es va salvar les adversitats meteorològiques, especialment adverses a la vigília, quan els focs cremaven.
No comptàrem les carrosses, però, si fa no fa, van ser les mateixes que havien sortit a Capdepera. Anaren a la beneïdes molts de cans i, sobre tot, molts de cavalls, com sol ser habitual per Sant Sebastià. Les montures vestiren de color els carrers per on desfilaren, fins i tot amb algunes arrancades al galop que feren les delícies dels espectadors, molts dels quals eren membres de la colònia estrangera que viu aquí.
Com també és habitual, les dones col·laborades de la Parròquia varen muntar la seva paradeta de delícies gastronòmiques (coques, panades, robiols, bunyols...) i varen vendre fins a esgotar les existències. Mentrestant, mossèn Miquel Mulet va ser l'encarregat de presidir les beneïdes. El cant de la codolada i el darrer ball dels dimonis posaren punt i final a aquesta bona cavalcada.
Per tant, les festes santantonieres tancaren, un any més, el seu cicle de manera notable, sobreposant-se al temps i a la crisi i posant en relleu que aquestes són festes molt arrelades i que gaudeixen d'una extraordinària participació, com a la resta de l'illa. La tasca de l'Obreria hi té molt a veure i a ella ens encomanam perquè, ara ja, es comenci a preparar l'edició del 2014. Ja han demostrat amb escreix que en saben. Enhorabona a tots ells!
