Davant la pressió dels aficionats , la Junta directiva de l’Escolar va tenir una reunió d'urgència i ahir a la tarda, entre d'altres temes, va decidir destituir a l'entrenador: les cinc últimes derrotes consecutives, una altra vegada més les paga l'entrenador.
Pep Fuster (de sa Cova) tornarà a estar, un cop més, al capdavant del primer equip. En Pep és un entrenador experimentat que fa una anys ja va ascendir l'Escolar a tercera divisió. Com a entrenador del primer equip en altres ocasions, té un record difícil d'igualar: va ser entrenador del primer equip en cinc temporades consecutives. S’acordà que en Pep s’incorporés a la feina al costat de Biel Gili, com a preparador físic. Per altra banda en Colau Mayol serà el seu delegat al costat de Tomeu Fuster (Eulari) delegat de camp en els partits que jugui el Escolar en Es Figueral.
Els tres components de la plantilla de Pep estan disposats a treballar de valent, i va manifestar que es veu capaç per tornar a l'Escolar en la categoria que per pedrera es mereix amb els jugadors actuals, i els lesionats que a poc a poc s'aniran incorporant a la plantilla.
Biel Gili (preparador físic) va agrair la seva crida i recordà amb afecte que el primer treball que va tenir de preparador va ser, precisament, en el Escolar. Actualment és el president de la Federació Balear d'Atletisme, però no dubta en multiplicar els seus esforços per poder atendre aquest requeriment d'urgència.
Colau Mayol, amb més de trenta anys al servei del club, acceptà el càrrec amb la condició que se li adapti la sortida des del vestidor al terreny de joc per la seva cadira de rodes. Aquest entrebanc se solucionarà: primer vam parlar amb l'alcalde i ens va respondre “jo per a mi Tito el que vulgui”, després el regidor d'Esports ens va confirmar que la sortida s'arreglarà no només perquè la faci servir Colau, ja que pot haver-hi altres casos ( de fet ja han hagut entrenadors o delegats que van haver d'emprar ,per als seus desplaçaments, una cadira de rodes).
Tomeu Fuster com en Colau, duu més de trenta anys al servei del club. Ja ho va ser com a jugador al camp de L'Esperança de Cala Rajada en l'any 1954. Malgrat la seva edat es troba bé i ho tornarem veure en els partits de Capdepera, corrent per les bandes buscant pilotes pel terreny de joc i els seus voltants.
Desitgem als quatre veterans que exerceixin la seva tasca com ens van tenir acostumats i que l’Escolar torni pels seus furs i retrobi el camí de la victòria.
BEST
