El Carme no falla mai. Jugam a casa i amb un públic lliurat a allò que se li presenti. El Racó de ses Àncores, te la seva màgia. Surt del moll però és al moll. No és la primera vegada que Cap Vermell i El Carme hi presentam el millor de la nostra producció.
Tres ponents i un autor de luxe. Una garantia avant la lettre. Joan Cabalgante, Pere Joan Tous, Llucià Rinyón i Jaume Fuster.
I una introducció i final encisador, de luxe. En Santi Vega i na Carme Triay. Duet de guitarres magnífic que ens assossegà de tantes emocions.
Escoltau dues cançons mentre continuau llegint la crònica.
El Racó de ses Àncores ple a vesar. l'ànsia de saber com acaba Mirant el silenci, la primera part de la novel·la, ens guanyava. Es vengueren més llibres abans de començar que després.
Joan Cabalgante presentà l'acte amb unes paraules personals d'agraïment a Jaume Fuster, per, a continuació, mostrar la universalitat de l'escriptor gabellí. També fundador de Cap Vermell.
A continuació, Pere Joan Tous feu una llarga i completa dissertació, des d'un punt de vista més acadèmic, on enquadrà la novel·la de Jaume Fuster en els corrents literaris actuals. La classifica com a novel·la intel·ligent, neoruralisme, neonaturalisme,... Tendreu ben aviat les intervencions completes dels ponents.
Amb Llucià Rinyón començà un diàleg entre els membres de la taula que fou d'agrair. Que si vol explicar els canvis socials soferts el segle XX, que si el títol, que si la novel·la conté aspectes biogràfics de l'autor,... Les intervencions curtes i aixecaren l'interès del públic que no pipellejava.
I abans de les signatures i dedicatòries de rigor, per acabar, Santi i Carme ens deleitaren amb tres peces musicals de gran nivell.
La fosca feia acte de presència i havíem de posar punt i final a l'acte. Qualque tro llunya ens anunciava un ensurt.
Signatures, refresc, pomada i galletes ARTAsanes, i, el més important, compartir aquells moments amb amics.
I això és tot. gairebé cent llibres venuts a un preu d'amic. I un llibre que marcarà un abans i després en la literatura gabellina i al que li desitjam un gran èxit.
...I a l'hora de plegar quatre gotasses ens digueren que prou. Que cadascú a ca seva i Deu per tot!
I mentre plegàvem assistirem a un espectacle mal de descriure. La lluna plena i rogent emergent de la mar...Diumenge vos mostrarem una bellíssima fotografia al respecte.
