Després d'aquell acte formal del pregó de na Magdalena Esteva, del passat dijous, ara la festa, com cada any, ha sortit al carrer. És la convidada a tot el poble, l'esclat de joia per unes celebracions que té una comissió al darrere que fa molta feina, però que tothom s'ha fet seves. 

Aquesta desfilada de l'església fins al moll deu ser la més informal de totes les que se celebren en el món, però és la seva espontaneïtat, precisament, la que fa que la participació sigui sempre multitudinària i on cadascú assumeix el paper que més li escau. El trull el posen Els que ningú vol, la Banda de Música, la Banda de Cornetes i Tambors, i en Guillem Danús amb el seu Mehari, és a dir, els de sempre, aquells que engresquen la resta.

I ja en el moll, els insubstituïbles Tipi Tipi Top, que resulta que enguany ja fa 25 anys que amenitzen el final del cercavila, amb la seva música i les seves danses encomanadisses. Eren les 10 de la nit i encara li donaven, i els nins i nines, i amb ells els seus pares, bota qui bota.

Una festada!