En el programa de les festes del Carme s'anunciava aquest esdeveniment per a "Dimecres 8: 22.00h VETLLADA DE RUMBETEO a kala Gat", així amb /K/; això podia indicar que es tractava d'una festa alternativa. Podem dir que no era una festa qualsevol, car l'entorn natural era paradisíac, tot i que la fosca de la nit li atorgava un aire de clandestinitat.

A les deu del vespre ja hi havia gent que s'aproximava a la guingueta d'aquest indret, per a conversar amb els amics, mentre al petit escenari, ubicat a un racó de davant del kiosk, es realitzaven les últimes proves de so. En aquest nou waikiki costaner, l'ambient era agradable, diferents generacions es trobaven sobre l'arena, gent amb ganes de gresca, disposada a divertir-se, cares conegudes del poble, algún turista que volia integrar-se a la festa, taules on es sopava..., el bullici en una nit d'estiu.

Seguidament, el cantautor Tom Trovador es disposà a encalentir l'ambient. L'artista, que ja havia actuat a Cala Rajada durant les festes de Sant Antoni, i en el mateix Cala Gat, va fer ballar i cantar un públic que s'entregà de valent amb la rèplica de les tornades i riures de complicitat. Tom va animar, ell tot sol, gairebé dues-centes persones; encetà la nit amb "Noches de bohemia", després va passar a la marxa, acompanyat amb una guitarra i un caixó, versionà temes de Jarabe de Palo, Extremoduro i Manolo García, entre d'altres, que adaptà al seu estil de rumba; també interpretà temes en anglès i algún tema propi com "Garbanzos de plastelina", dedicat a la seva filla i a tots els assistents. Com a anèctoda, hi va haver una petita pana, que el músic va aprofitar per beure i conversar amb els assistents. Va fer ballar la guitarra i el públic va divertir-se d'allò més. La part final, la de més èxit, va ser la dels mash up, on interpretava diferents cançons.

Posteriorment, Tom acabà l'actuació amb una col.laboració amb el grup Los primos; junts cantaren "Volare" i altres temes. Los primos, una formació sòlida, encapçalada pel seu cantant i trompetista Moisés i un elenc de músics joves que dominen l'estil de la rumba, també refrescà i animà la gent. La música convidava a ballar davall dels pins, a recer d'una cala recòndita, que deixava de ser-ho per una nit.

Finalment, l'ambient durà fins a altes hores de la nit. Fer una festa en un entorn com el de Cala Gat pot ser delicat, ja que depèn molt del comportament i del civisme de la gent, que aquesta vegada va ser correcte, però en ocasions pot fer perillar l'espai natural que ens envolta. En definitiva, va ser una nit de rumba i arena a Cala Gat, que va deixar un bon record als assistents.