Fou una gran festa que quedarà en la memòria de tots els infants i pares que hi assistiren. El gaudi fou gran, intens, amb la màgia que sempre provoca el foc i que es pot veure a les cares dels més petits que amb les faies a la mà esperaven per encendre-la.
Els que ja havien encés la faia l'any passat mostraven un domini de la situació, el joc hi era present: carrers foscs, una faia encesa, els pares a distància, un foc a la plaça vella i un llarg recorregut.
Les imatges i els vídeos són prou eloqüents. Els més vells no podien estar-se de contemplar una escena que no pensaven mai que la tornarien a veure. I tanta gent!!! Perquè la participació fou molt nombrosa. Els que antany cantaren l'alei-alei, enguany ja hi portaven els néts o renéts. I no podien estar de comparar-ho amb les seves vivències de quan eren petits. L'emoció de molts d'ells es podia gairebé tocar.
El cant de l'alei-alei abans de sortir. Encesa massiva i cap al carrer fondo amb la faia alta i vigilant que no s'apagui!
El foc és màgic, bell i perillós. Dominar-lo, allunyar les pors,....tants i tants significats a més d'invocar el solstici d'hivern: Que el dia es torni allargar i que la llum guanyi la foscor i la tenebra! Com També deiem en mallorquí:
"Per Nadal, una passa de gall;
i per Sant Antoni, una passa de dimoni."
Més de tres-centes persones respongueren a una convocatòria senzilla. També hi assistí la Directora insular de Patrimoni, Kika Coll, que volgué conèixer i donar suport a aquesta festa tan especial. No es pot dir el mateix de l'equip de govern.
La dificultat de captar imatges amb tan poca llum no deixa que us poguem oferir aquestes belles imatges que parlen per elles mateixes, tot i que la vivència en directe no te comparació possible.
El carrer alt, ofereix unes belles imatges que els porten a l'antigor. Les emocions traspúen a les cares dels infants.
I per acabar, les escales del castell cap al pla den Cosset són un espectacle visual de gran abast.
Moltíssima gent esperava l'arribada de les faies al foc original per tornar a entonar, un altre cop, l'ale-alei; una vegada llançada al foc la resta de la faia que quedava.
I per acabar, els més valents botaren el foc fins que n'hi hagué. Poques festes són tan senzilles, belles i amaguen tants significats.
I en acabar ens esperava una xocolata desfeta reconstituent. Vinc-i-cinc litres fets pels mestres xocolaters i que no van tocar voreres. Tot es va acabar!. Boníssim!!!
Però l'èxit d'aquesta convocatòria no hagués estat possible sense una feina prèvia d'anar a les escoles a explicar la festa. Ni sense el gran documental que Suso Reixach presentà al teatre el dia abans i que, a partir d'ara, servirà de carta de presentació de l'alei-alei.
I no podem oblidar el més important: l'equip que gestiona l'arrebassada de faies, el seu assecat i el taller de fer faies, el matí del diumenge amb tots els infants que en volen fer.
Som a les portes de consolidar una festa. Possiblement sia la festa més antiga del municipi. L'organització, contenta i emocionada, ja parlam de l'any que ve.
Estam d'enhorabona!!! Hem de donar gràcies per aquests moments que són regal de vida, d'identitat i de bellesa.
Gaudiu amb les fotos i marcau a l'agenda la data de l'any que ve.
