Abans de res, acompanyats de J. de Haan, ens encomanam al «Gran Esperit» perquè ens guiï i guardi de perill al llarg del viatge. Ens n'anam a les praderes de Dakota a la caça del búfal, amb els indis Sioux, visitam Tatanka Iyotanka per fer-hi una pipada, a veure si feim les paus, i tots plegats iniciam la dansa dels esperits, que ens transporta a somnis irrealitzables, per acabar pelegrinant a «Wounded Knee Creek» a retre homenatge als caiguts pels dispars del Sèptim de Cavalleria.

De la mà d’en Kees Vlak anam de vacances al Carib, talment en Curro, on al compàs de cadenciosos sons veiem mulates balandrejant davall cocoters a ran d'aigües tan clares i cristal·lines que costa de creure que són de veritat, amb cents de tonalitats turqueses i verd maragda i platges d’arena finíssima com de sucre en pols, tan bonic que és impossible que les fotos surtin malament. Arenals sobre els quals s’han edificat confortables complexos hotelers als quals acudeixen, com mosques a la mel, milions de turistes que mai voldrien tornar a casa. Ens veiem ajaguts a una gandula assaborint un còctel quan l’anunci de Barceló Viatges s’interromp de sobte pels aplaudiments del públic.

B. Appermont ens transporta a les Mil i una Nit, cadències orientals, una gran cova plena de tresors és descoberta pel pobre Alí Babá, que en roba una part, cosa que li ocasiona mil disgusts, el germà que se’n vol apoderar, els 40 lladres que els volen recuperar, el cap de colla dels lladres que es vol venjar..., i quan vaig a pronunciar les paraules màgiques «Obre’t Sèsam» el veïnat de seient gargamelleja i adéu tresor.

Finalment la banda ens convida a fer un recorregut per la cosmopolita Cala Rajada, entre calitges grises i blaus de mar i cel. A somriure per la costa: Son Moll, Sa Pedruscada, L'Agulla, Sa Mesquida, Sa Cala i Canyamel.