Image

Cap Vermell es

va vestir de gala
 
per a lliurar el seu

premi anual a

l'Obreria de Sant Antoni




El Premi Cap Vermell, una iniciativa que, com moltes de les empreses d’aquesta casa, va començar discretament, gairebé de puntetes, ha arribat ja a les nou edicions. En tornar-hi, aquest reconeixement de mèrits assolirà una dècada, com si res, i tots nosaltres, els qui ho posàrem en marxa i els qui ho heu recolzat, ens quedarem amb la satisfacció de dir en veu alta que en aquest poble hi ha molta gent que treballa pels altres i no passa factura.


Image
 

“Tenim el millor poble de Mallorca, per no dir del món”, va esclafir Joan Terrassa, president de l’Obreria de Sant Antoni. Es tracta d’una expansió lògica en moments tan emotius com els que es varen viure en el Teatre, el passat dissabte dia 7; deu ser, segurament, un sentiment que comparteixen molts d'habitants de tots els pobles d'arreu. El que passa és que a Capdepera hem conreat amb insistència un altre sentiment: el d’inferioritat. Hem estat un poble una mica a la defensiva.


Image
 

No es tracta, ara, de caure en el xovinisme, a l’altre extrem, però sí de sentir-nos legítimament orgullosos de ser qui som i com som, i d’allò que som capaços de fer com a col·lectivitat. I això és el que, d’alguna manera, pretén el Premi Cap Vermell: proclamar els mèrits d’aquelles persones –que són moltes– que ens demostren cada dia que Capdepera és el poble millor del món..., almanco per als gabellins!


Image
 

Cap Vermell es va posar de gala, el passat dissabte, i va comparèixer a una cita anual ja perfectament consolidada, que en aquesta ocasió va servir, també, per fer una passa més cap a refermar un espai de comunicació local modern i plural. Ens referim a la presentació de l’Anuari Cap Vermell 2007-2008, un resum en paper del treball digital que hem fet fins al present. I hem de dir que ens sentim legítimament orgullosos del resultat d’aquesta idea, a la qual esperam donar continuïtat si, com esperam, compta amb una bona acollida per part vostra. L’anuari ha de ser una eina que complementi la nostra web i, sobre tot, que ens serveixi de nexe de comunicació amb aquelles persones que encara no han accedit a Internet.

 

La vetlada de lliurament del Premi Cap Vermell 2008 va resultar, a nivell d’organització, gairebé perfecta. Va tenir ritme, la part musical va ser extraordinària, tots els parlaments foren magnífics, el muntatge audiovisual, rodó...

 

En un teatre ple de gom a gom, Maria Vives i Lluís Cerrada varen exercir de mestres de cerimònies, i a fe que desenvoluparen la seva comesa amb solvència de professionals. Les intervencions de Carme Mut, Pep Terrassa (president de Cap Vermell), Joan Terrassa (president de l’Obreria de Sant Antoni), Bartomeu Alzina (batle de Capdepera) amb glosa inclosa, i de Miquel Llull (coordinador de l’Anuari), ens proporcionaren elements i referències entorn de l’Obreria, i dibuixaren camins fets de records i emocions que, per moments, resultaren males de contenir. El treball de la gent que va tenir cura de la història de l’Obreria en imatges (Suso Rexach, Lena Laabs, Xisco Campins, Pere Cortada...), és d’aquells dels quals hom pot sentir-se’n satisfet. I a més la tècnica, aquesta vegada, no ens va jugar cap mala passada (n’hi havia que ho atribuïen a Sant Antoni). Menció a part és mereixen Marisa Rojas, Suso Rexach, Tani Mas, Mateu Gili, Felipe Cardiel i, “el capitán que los manda”, Manuel Muntaner: un 10 per a l’apartat musical.





 

Ho feim cada any, i aquest no serà una excepció: volem agrair als seus autors el fet de poder comptar amb un guardó per al nostre premi que és una vertadera obra d’art. Gustavo, Art en Joies, David Montón i Suso Cruz ho fan possible. Cada vegada una joia única i irrepetible, un treball personalitzat, excepcional.




Després de l’acte de lliurament del Premi Cap Vermell 2008 a l’Obreria de Sant Antoni, que va pujar al complet a l’escenari, passàrem al vestíbul del Teatre, on a més de degustar les delicadeses (barquetes) de Felip Esteva i de l’equip de la nostra associació al complet, poguérem compartir moments de bona tertúlia i, els més afortunats, adquirir els primers exemplars de l’Anuari. Aquest, a partir d’ara, es podrà comprar en els llocs de venda habituals.



Tot plegat, una vetlada inoblidable, d’aquelles que ens serveixen a tots per a mirar reconfortats cap endavant, per a dir-nos que –en moments de crisi–, les coses millors de la vida no es poden pagar amb doblers.