Després d'assistir a un espectacle com el que proposa el grup EmbruixART, hom arriba a la conclusió que la línia que separa el teatre amateur i el professional sovint és molt i molt fina. Almenys en aquest cas, el grup andritxol es mou sobre l'escenari amb una desimboltura i un bon gust que per a si voldrien molts dels que, de les arts escèniques, n'han fet el seu modus vivendi.

Que hi ha lapsus i vacil·lacions, i alguns moments més reeixits i d'altres no tant? I tant que sí, però "Ballant, Ballant..." en conjunt és un espectacle força homogeni, molt digne, entretingut, divertit en general, i amb les dosis justes de dramatisme per a alguns dels moments més foscos del segle XX. Perquè d'això es tracta: de contar el segle XX, ballant, ballant.

Amb la història del "Teatro Argentino" d'Andratx com a excusa, la gent d'EmbruixART ens mena per la història de la música d'un segle i, clar, per la història tota d'aquest mateix segle: la República, la Guerra Civil, l'adeveniment de la democràcia, les primeres lluites ecologistes (Sa Dragonera), l'enderrocament del "Teatro Argentino"... Amb l'any 1912 com a punt de partida, assistim a tot un seguit de quadres que van des de la sarsuela i el cuplet a la música disco, passant per la música de Brodway, el rock and roll o el twist. I, amb permís de tota la companyia, ens permetem aquí quedar-nos amb la interpretació del "La, la, la..." de Massiel, una caricatura gairebé perfecta d'aquell festival d'Eurovisió de fa... 43 anys!

Els números es van succeint sense solució de continuïtat, a un ritme frenètic, en una representació que se'n va a les dues hores i que, diguem-ho tot d'una, passen volant. I posats a trobar ossos en el lleu, diríem que, en alguns moments puntuals falta una mica d'informació (veu en off, per exemple), perquè la història del segle XX és una gran desconeguda per a no poca gent. D'altra banda, hi ha algun número, especialment cap al final de l'obra, que ens va semblar sobrer. Però, ja deim, això és  filant prim.

Permeteu-nos, com a conclusió, que, a banda de reiterar la nostra felicitació a tots els artistes del grup (més de vint persones sobre l'escenari!), ho facem d'una manera especial al director de coreografia, l'amic Ramon Ginard, que ha aconseguit que EmbruixART, per moments, no tengui res que envejar als dits professionals.