La narració a la dansa és sempre més abstracta. L’absència de text ho exigeix. Però Gavin de Paor i Laura Macías, directors i coreògrafs de la companyia, intenten sempre que els seus espectacles siguin assequibles i comprensibles per a tota mena de públic, perquè és la manera d’acostar la dansa al carrer. I aquesta és la intenció, un cop més, del seu nou muntatge, que combina contemporània, clàssica i fins i tot rock. Així podríem dir que Illes és un espectacle de dansa antiaïllant. Que l’entengui tothom.

“No volem fermar-nos a cap estil concret. Qualsevol forma de comunicar-nos mitjançant la dansa ens interessa. De fet, nosaltres també som actors, el que passa és que fem servir el cos i no la veu com a eina d’expressió”, explica Gavin. És per això, aclareix, que “intentem que la dansa narrativa sigui la nostra senya d’identitat”.

Per al nou espectacle, la companyia compta amb sis ballarins professionals i quatre aprenents, que són alumnes de l’escola Pasodós. “El repte és que no es noti la diferència d’experiència, que el nivell dels aprenents estigui a l’alçada, de manera que l’obra tingui qualitat i sigui alhora un exercici d’aprenentatge molt exigent per als alumnes”, assenyala Laura, que a més de coreògrafa és també una de les ballarines.