L’acte es celebrà a Can Picafort en el centenari del seu naixement, en el marc del Seminari Blanquerna
Diumenge, 10 de Novembre a les 12:30 a l’Hotel Platja Daurada de Can Picafort, es va dur a terme l’acte d’Homenatge a Climent Garau (1924-2024). Allà hi va haver una taula rodona amb les intervencions de Mercè Garau, Pere Muñoz, Jaume Mateu, Damià Pons, Neus Picó i Antoni Llabrés. No s’ha d’oblidar que Garau rebé el Premi Cap Vermell 2010.
Primerament, els joves del grup Blanquerna acabaren la seva assemblea en la mateixa sala que es duria a terme l’acte, que presentà Neus Picó, filòloga catalana. El primer en intervenir va ser Antoni Llabrés, president de l’Obra Cultural Balear, que també agraïa la tasca feta per dur endavant l’homenatge, després Jaume Mateu, que va comentar la relació que tenia amb Climent Garau, de qui destacà el seu caràcter solidari i social, fins al punt de donar habitatge a un company perseguit pel falangisme, també es feu ressò de la seva tasca com a farmacèutic i del seu carisma engrescador, a més d’explicar que si ell va ser el 9è president de l’Obra Cultural Balear, Garau en va ser el quart. D’altra banda, Damià Pons, parlà del seu vessant polític, en intervencions al PSI o com a fundador del partit Aliança Nacional Mallorquina (ANAM) entre d’altres i del seu pas per la Universitat de les Illes Balears en una visita en la que Damià Pons va ser testimoni directe, amb el rectorat de Nadal Batle.
Seguidament, li tocà el torn a Pere Muñoz qui en una intervenció molt desenfadada i cordial recordà els moments que viviren amb Climent a Lluc, fins i tot amb l’anècdota de les “excursions nocturnes” on també hi era Llabrés, qui rememorà que es cantava “Perdona a tu pueblo, Señor”, i de com de vegades treien de polleguera a Garau. El farmacèutic tenia relació amb Cala Rajada, perquè venia dels Climentons, primers pobladors del poble, juntament amb ses Rotges, allà devers l’any 1878, tal i com indica l’historiador Josep Terrassa.
Finalment, va ser la filla de l'homenatjat Mercè Garau la que agraí moltíssim l’acte d’homenatge i donà la visió com a filla, d’un pare que tornava de la seva tasca cultural i social per transmetre als seus fills, Mercè, Ferran i Miquel, també presents a l’acte, una educació ferma i amb sentiment de pertinença. L’acte acabà amb el cant de la Balanguera i amb una fotografia de grup, amb el rètol de Blanquerna. La imatge va ser presa des d’un dels balcons de l’Hotel per Marcel Pich, qui també va dur la part d’audició de l’acte. Tot plegat fou un sentit homenatge, que recordà un home que lluità per la cultura del país des del seu temperament amable, però també perseverant. A l’acte hi assistiren polítics, periodistes, professors d’universitat…i gent de Capdepera com Joana Colom, qui manté arrels familiars amb l’homenatjat, la seva filla Antònia Ballester, Jaume Fuster i Joan Cabalgante. I com destacà la seva filla Mercè “El millor acte d’amor que li podien fer es fer-li memòria”.
Joan Cabalgante i Guasp
