Diumenge 9 de març va ser el dia elegit perquè l’obra NUA es pogués veure a la platea del teatre de Capdepera. Amb un públic selecte i molt interessat pel que anava a veure, si més no de saber el que es trobaria, quedà impactat per una obra que tracta el tema de la bulímia sense complexes amb una enèrgica actuació per part de l’actriu Ann Perelló, qui no de bades ha rebut el premi de l’Associació teatres i auditoris de les Illes Balears (ATAIB).
Primerament, d’entrada l’escenari presentava l’atrezzo d’un seguit de lavabos alineats que emmarcaven tota l’escena, després la irrupció de la protagonista va ser mitjançant una interactuació amb el públic, on demanava què havien menjat per a que ella pogués calcular les calories, efectivament, s’estava molt a prop d’esbrinar que l’obra tractaria algun tipus de trastorn. Tant si fos mental com digestiu, l’anorèxia i la bulímia són les causes d’aquests trastorns mentals, que posteriorment, en el col·loqui que ja és habitual a aquest tipus d’obres es va dir que havia patit la mateixa protagonista i que a partir d’aquí Marta Aran creà l’obra que ens va poder mostrar, que per l’actriu representava tot un somni el fet de portar-la a escena. 
Seguidament, en escenes més dinàmiques la protagonista presenta la novetat de projectar a escena el seu rostre amb una càmera web incrustada a la tapa del water i fins i tot arriba a tenir una vídeo conferència amb una companya, que tracta el tema dels vòmits amb tota naturalitat. D’altra banda, el ritme marcat pel renou del tall del pastanagó acompanya algunes de les escenes les obres, on l’actriu, que actua en solitari en aquest cru monòleg, parla, menja i escup, en un mantra patològic que repeteix en certs instant: tallar, mossegar, rovegar... i vomitar!
Finalment, propera a la performance, sembla que l’obra ens convida a entrar dins el cervell emocional d’aquesta adolescent que pateix el trastorn, que crida a la mare, que no vol quedar amb la gent, que es refugia dins la seva pròpia paranoia que l’atrapa i no la deixa viure, víctima d’una malaltia que afecta a moltes joves i molts d’al·lots també de la nostra població. Al col·loqui, que comptà amb nombroses preguntes per part del públic assistent, l’actriu ressaltà el caràcter empàtic que hom ha de mostrar davant d’una situació com aquestes, però que de vegades l’ajuda és vana si la persona que ho pateix no es deixa ajudar. Els anuncis de venda de jocs de cites dels 80, que són els referents de l’autora, o la Super pop i la Rock Star, també són presents a l’obra, aconsegueixen un dinamisme i una frescor que fan que sigui el contrapunt necessari per a un drama que ens despulla a tots, si atenem a l’encertat nom de l’obra: NUA, tal i com va comentar una àvida espectadora. Així doncs, un drama que en principi es pot pensar que no està destinat per a un públic adult, però que a mesura que avança cobra forma i es justifica per ella mateixa, en una recerca creativa, on es mescla el món clínic de la malaltia, amb una etapa crítica del creixement d’una jove i la dimensió teatral que hi comporta. L’enhorabona!
Joan Cabalgante i Guasp
