Res atura aquest club de lectura de la biblioteca, un divendres 19 de març a les 19h, al Centre Cultural Cap Vermell de Cala Rajada. La presentació habitual de la bibliotecària Magdalena aquesta vegada es va veure eclipsada per la comunicació via ZOOM amb l’autora Tània Vallès, qui va mostrar generosament la seva cara més amable mentre responia totes les preguntes que li feien els tertulians. 

Gairebé em vaig desmaiar quan vaig saber que un desmai és un arbre, com bé va explicar l’autora d’un llibre molt tendre i poètic alhora, per explicar una malaltia gens desitjada com és l’Alzheimer. Es parlà de la coincidència amb el poble de Vilaverd que surt a la novel·la amb l’escut i el color verd per senyera del poble de Capdepera. Tothom coincidí en què va ser una lectura àgil de fàcil comprensió i que es podia llegir fàcilment. 

D’altra banda, una de les tertulianes va fer l’esforç de llegir el llibre en català, fet que honorà l’autora, segons les seves mateixes paraules. Tània estava molt contenta de veure la rebuda que havia tingut el seu llibre a Capdepera, i comentà que portava ja més de cent clubs de lectura on hi ha participat activament des de 2017, quan aquest llibre guanyà el premi Anagrama de novel·la, gairebé res. Ara ja començava a ser hora de donar pas a altres creacions. Un àvid lector lloà la manera de lligar els capítols i sotcapítols amb títols relacionats l’un amb l’altre. L’autora confessà que li agrada fer una literatura més de concisió, amb allò que no és diu, uns silencis provocats, però també amb un llenguatge molt determinat, sense caure en el sentimentalisme. En el llibre hi ha la vertadera importància dels records en una història contada amb veu baixa i sense presses. 





Finalment, l’autora barcelonina, també comentà que el seu pare havia llegit el llibre abans de ser publicat i la bibliotecària mostrà diferents llibres de literatura infantil que l’autora havia traduït; Tània també ha treballat de correctora a diferents editorials, en definitiva va ser una vetllada completa que partí d’una coincidència i que deixà els tertulians ben satisfets. Després i en motiu del dia internacional de la poesia, servidor, Joan Cabalgante Guasp, va llegir uns quants poemes de l’autora Antònia Vicens per a completar la magnífica jornada. El proper llibre es comentarà el 30 d’abril, on s’esperen moltes dones rebels. Hi estau totes convidades! Pengeu la cita en el vostre arbre de la memòria, perquè no guanyi el de la desmemòria.

Joan Cabalgante Guasp