El pintor i filòsof Mateu Estarellas exposa al Centre Melis Cursach aquest mes d’agost omplint les sales del CMC de llum i color. La trajectòria creativa i expositiva de l’artista permet envestir amb solvència una nova etapa del seu procés artístic.
La presentació anà a càrrec de Rafel Fernández, qui donà la benvinguda als assistents i agraí a Mateu Estarellas haver preparat aquesta completa exposició. Per la seva banda en Mateu convidà a veure l'exposició i que les obres parlin per si mateixes.
Estarellas presenta 55 obres, de diversa mida, totes elles emprant oli damunt tela, cartró i paper. Obres plenes de color i simbolisme, molt suggerents.
El passat mes d’octubre va presentar un tast de la gran mostra que ara inaugura, caracteritzada per un canvi iconogràfic. Estarellas explica l’obra que presenta seguint el que deia Heràclit: “el senyor, l’oracle del qual és a Delfos, no diu ni amaga, sinó que indica a través de signes”
L’exposició s’anomena ORACLE ja que l’artista exerceix com a tal, sap que és pretensiós voler dir, i absurd voler amagar; per això només vol indicar a través de signes. Signes que son aleatoris i mutables, i l'única funció dels quals és deixar-se traspassar per aquella realitat inaprehensible.
I tot això no és més que un joc, com assenyalava Heràclit. Ens deia que l’«aion» (un concepte fugisser que s’ha traduït per 'eternitat') és com un nin que juga en un tauler. L’eternitat, que no té forma, es desplega, jugant, en un compendi de formes sempre canviant. L’artista participa d’aquest joc sintonitzant-se amb l’«aion» i, d’alguna manera, fent-se co-creador amb ell. Així comença a proposar formes (que a la vegada són signes) i les intercanvia, les mou, les posa i les lleva, sense voler, tampoc, ni dir ni amagar res; només insinuar, evocar, suggerir,... Només continuar jugant.
Després de recórrer l'exposició s'oferí un refrigeri mentre es feia fosc al carrer Fondo i, en un ambient molt agradós, permeté fer tertúlia i comentar distesament de l'obra exposada.
Mateu Estarellas s'ha especialitzat els darrers anys en el mindfulness una tècnica d'atenció plena. I ens confessà que tot i que no ha influit conceptualment amb la seva obra artística, el mindfulness l'ha deslliurat d'aquesta pressió que tenia en presentar la seva obra i per tant aquesta obra que presenta és la més lliure i alegre que ha desenvolupat. Ho ha fet sense cap tipus de condicionant i per tant és la que més ha gaudit. I a fe que es ben coneixedor.
És una exposició d’alt contingut conceptual. Molt recomanable.
