Amb una veu que a penes podia contenir l’emoció, sobre l’escenari del teatre, n’Arnau Serra –autor del DVD que veuríem a continuació i nét de Joan Rai–, va contar que el seu padrí li havia recomanat que treballàs a partir de la tècnica i, molt especialment, dels sentiments. I bé podem dir que tot el que vàrem veure i escoltar el passat dissabte, a partir de les 9 del vespre, en va deixar surar un gavadal, de sentiments. La presentació de “Joan Rai i el seu petit país” va constituir una davallada lliure als fondals dels records i  de l’esperit d’una figura que, ara ja, constitueix un patrimoni comú per a tots els gabellins.



   Les paraules del batle, Bartomeu Alzina, del coordinador de l’edició del llibre, Miquel Flaquer, i del realitzador del DVD, Arnau Serra, serviren per a introduir la projecció del documental. Tots tres es referiren a Joan Rai, per bé que des de punts de vista distints. Especialment interessant, i compromesa, fou la intervenció d’en Miquel del Recreo, en què va reivindicar la memòria de tots aquells que, en defensa dels seus ideals, havien sofert les represàlies del règim dictatorial del general Franco.



   Pel que fa al llibre, hem de dir que es tracta d’una obra molt acurada quant a l’edició que n’ha fet Documenta Balear. Quinze veus, de persones que, en un o altre aspecte del quefer de Joan Rai, varen compartir l’odissea vital d’aquest personatge, ens hi apropen i ens n’il·luminen una biografia d’altra part ben coneguda. Però aquests testimonis, a més, ens ajuden a llevar l’embolcall del personatge per a posar-nos fit a fit amb la persona que, per dir-ho amb paraules de Gabriel Flaquer Terrassa, va ser “un home net, una de les persones més nobles que he conegut”. 



   Quant al documental realitzat per Arnau Serra, constitueix un brillant exercici cinematogràfic, en la línia dels millors treballs d’aquest gènere. Els apunts històrics i biogràfics, bastits sobre belles imatges dels espais que varen constituir el món quotidià de Joan Rai, compten amb l’aportació de testimonis directes dels distints camps d’acció artística en què es va moure. No oblidem que bona part dels testimonis són experts en cadascun d’aquests camps (Manel Santana, historiador; David Ginard, historiador; Maria Magdalena Alomar, historiadora del teatre del segle XX; Pere Servera, historiador de l’art; Arnau Company, historiador). Però és que el treball ja ens sobta i ens corprèn des del seu inici, quan la veu del mateix Joan Rai se’ns adreça, a nosaltres espectadors, com si ens tingués davant. Tot plegat, una hora en què un devessall d’emocions ens manté arrapats a la butaca i ens posa un nus a la gola, sense capacitat per res que no sigui deixar-nos transportar pel so i la imatge, perfectament harmonitzats.



   La família de Joan Rai va voler que el món heterogeni i calidoscòpic d’aquest artista ens arribàs en la seva globalitat i des de tots els vessants. La tasca ingent de moltes persones, amb en Miquel Flaquer “Recreo” al capdavant, ho han fet possible. Ara tots nosaltres en podem gaudir i a més tenim la sensació de fer-nos adults com a poble, des del moment que som capaços de reconèixer els mèrits dels propis fills. I això, no sempre és fàcil.