En Rubén és un tipus histriònic, gairebé histèric. Sobreviu com a professor universitari encara que la seva passió és l’escriptura . De fet ja té una novel·la acabada que no s’atreveix a enviar a un concurs. Concurs que guanyaria  perquè el seu bon amic Jaume ja ho té tot parlat amb el jurat
Ha fracassat a l’amor, la seva parella el va deixar farta de les seves inseguretats i comparteix pis amb en Charlie, un personatge anglès amb qui té poca o cap afinitat però millor això  que estar tot sol.
 

Admira la relació de parella del seu amic Jaume amb la Raquel, la seva complicitat, el seu enamorament intacte després de tants d’anys plegats. Aquests organitzen un sopar a casa d’en Jaume amb una antiga companya, tot per aconseguir que en Rubén es torni a enamorar. Nervis amb la decoració de la taula, les espelmes que havien de donar un aire romàntic al sopar desapareixen, el sopar es al forn, la música suau està preparada. Tot a punt o gairebé a punt.

La cita avisa que no arribarà. 
Jaume no perd el temps i convida a l’Esther, una amiga que fa temps que no veuen per mirar de salvar la nit.
Per altra banda Raquel sense dir res convida a la Pilar, la seva germana. Llavors d’una cita en surten dues i comencen a sorgir confessions mai fetes abans i res era ni tan bo ni tan dolent a la vida dels altres.
 

Per aquesta darrera obra amb els alumnes més grans del taller del Centre Jove n’Arnau Serra, autor i director de Cita Compartida, ha cercat envoltar als personatges dins un ambient i una escenografia intima perquè amb la comoditat de l’espai reduït els sentiments i secrets més amagats afloressin des de l’interior de cada un d’ells. El públic sobre l’escenari acabava de donar el punt de proximitat a la història  i els seus protagonistes. 

Amb un decorat que dona intimitat i calidesa com diem, que fa sentir a l’espectador part de la mateixa trama. Llum i música dins la justa mesura, ni mes ni manco.
L’obra gira al voltant de les relacions de parella, les amistats i de com sortir davant les adversitats de la vida, fins i tot si l’adversitat no es res més que la manca d’espelmes o el sopar que es crema al forn. De tot hi ha una forma de sortir-ne.
Les voltes que dona la historia dins la vida dels sis amics també son superables.
 

L’elenc ja te un bon grapat d’obres a les seves espatlles i això es nota de cada vegada més, la progressió de les seves capacitats interpretatives han quedat ben demostrades aquest cap de setmana. Malgrat la joventut de tots ells ja fa molts d’anys que trepitgen escenaris i els nervis no son sinó un al·licient més per donar-ho tot davant el públic.

Matt Praticis, Clara Ginard, Maria Panadero, Maria Mir, Jose Manuel Caldentey i Xisco Torres han superat i amb nota aquest enfrontament amb una obra que fuig de les històries adolescents i explora altres sentiments i situacions mes prop dels personatges adults.
 

Dues funcions en format petit i íntim que van transportar a l’espectador a la grandesa del teatre.