El grup Som aquí, gabellins! creà un espectacle original i divertit que va convèncer un públic entregat. Gran labor de Matt Patricis com a director
De vegades es pot dir que la felicitat és una actitud, o un camí per arribar a la intel·ligència...hi afegiria "emocional", que és la que han hagut de tenir Esperanza, Pep, Tonyi i un llarg etc. d'amics i de col·laboradors d'aquest grup per poder dur endavant un espectacle de petites escenes teatrals amb la bona traça que han demostrat.
El grup d'alumnes s'ha format a partir d'un projecte que cavalca amb carretades d'entusiasme i porta a l'escenari i a tot Capdepera, tones i tones de solidaritat, amor i alegria. A partir de la improvització clown s'ha creat un espectacle per potenciar les habilitats i les actituds dels actors i les actrius novells, que formen part de l'Associació Som aquí, gabellins!
Així, doncs, el públic gaudí de valent amb escenes tant gracioses com la del noi que es queda embarassat, les noies que "passen" dels nois al cinema, del que es mou amb el truc de la moneda, etc. Sobre l'escenari, els monitors acompanyaven els alumnes, per acabar d'enllestir la seva interpretació. Ells feren un gran esforç perquè tot surtís bé, i les famílies, per la seva banda, gaudiren del muntatge que s'estrenava entre nervis i bon humor. D'altra banda, rere les bambalines del teatre tot era un altre món: "hi havia un gran silenci" se sentenciava, perquè els alumnes tenien ganes de passar-ho bé, però sobretot de fer-ho bé i demostrar que la felicitat és una actitud i una manera d'enfrontar-se a la vida, així com de mostrar el treball realitzat durant aquests darrers mesos, i per què no dir-ho, durant tot l'any.
Finalment, dir que va ser tot un encert la tècnica utilitzada, ja que ens apropava, des del punt de vista del pallasso a les emocions, a l'absurditat que ens envolta, com a manera d'escapatòria d'un món que de vegades sembla mancar de sentit. Ells hi posaren tot l'entusiasme i hores de feina. Des de Cap Vermell o Nas Vermell, només podem donar-los la més sincera enhorabona! Al darrera, un estol de voluntaris i una magnífica feina de Matt Patricis com a director.
Que l'any vinent, aquest nas ple de poesia (una poesia molt difícil de fer brollar) pugui tornar a alegrar-nos l'estiu! 1, 2, 3: Ja sou aquí!
