Diuen que a les Illes alces una pedra i et surt un poeta. Dia 2 i dia 3 de febrer, als slams de Capdepera i Artà, respectivament, no ho va semblar. Mancaven poetes, tan sols quatre o cinc poetes s'atreviren a pujar sobre el cadafal per dir les seves poesies. Tot i així, va semblar que n'hi havia molts més i la poesia no va deixar d'escoltar-se amb força a la comarca de Llevant.

Primerament, la nit del divendres, al bar Cafè i Puntes de Capdepera, situat a devora del Teatre Municipal, l'ambient era d'allò més agradable, tot i que un poc renouer, tal vegada perquè el públic gabellí encara no està massa acostumat als actes poètics o perquè espera una altre cosa, la qüestió era que alguns dels poetes presents recordaren el silenci d'una biblioteca que afavoria la concentració, perquè més d'un poeta la va perdre sobre l'escenari d'aquest entranyable bar, on la disposició dels regents va ser del tot correcte (tot i així, no haurien mancat unes botelles d'aigua pels rapsodes). Aquest fet no ha de despistar el lector, perquè com deia Manel Marí (Eivissa, 1975 – València, 2018) en un dels seus versos:  «Només entre el soroll trobo l´eternitat greu del silenci». "Tavernaries" on es canta que la taverna i el bar són l'hàbitat natural dels poetes és la seva última i estimada contribució.



D'altra banda, se pot dir que el públic va ser fidel a l'acte, amb gent amb ganes d'escoltar bona poesia; de fet va ser així, perquè els protagonistes varen posar sobre el tasser el millor de les seves paraules. També hi hagué una persona del públic que s'oferí a recitar i que repetí el dia següent al teatre d'Artà. En aquest sentit es pot dir que el públic de Capdepera, va donar suport en tot moment als poetes que assistiren a l'slam. També els d'Artà tot i que en menor participació, perquè hi havia una festa "d'horabaixa" que s'allargà fins a la nit en un altre local.

Posteriorment, els poetes feren una jam i no un slam com s'havia previst, ja que el nombre de poetes participants ha de ser major de 6, i no s'arribava al nombre adequat. En aquest sentit s'ha decidit que el temps de realització dels slams serà més dilatat i hi haurà participació de músics a l'acte, fet que fa que l'acte s'escapi del que pròpiament és un esdeveniment poètic i passi a ser artístic, on hi tendran cabuda altres disciplines. Tot i així, s'ha de considerar que l'acudit hi diu poc amb el que és propiament la solemnitat del poeta.

També el d'Artà fou una jam, on participaren altres poetes, entre ells un professor de literatura, que recità Josep Palau i Fabre, i es realitzà un experiment poètic amb una lectura d'un poema d'aquest mateix autor a tres veus; una d'elles va llegir també un poema d'un autor modern en castellà. Ambdós locals, oferiren un assortit de "montaditos" que fou d'allò més deliciós, com els de formatge maonés amb confitura o els d'anxova i tomàtiga.

Finalment, es comentà si convindria unificar els slams d'Artà, Capdepera i el que es faria a Manacor, en una Mancomunitat poètica: els Slams de Llevant. En aquest sentit, la programació seria conjunta i es coordinarien millor els slams en períodes més distants. Curiosament, a ambdós slams els regents dels bars, tant el de Capdepera com el d'Artà s'animaren a participar a l'espectacle de la nit, el primer amb uns acudits plens de simpatia, la segona en un poema de noces tan profund com ben dit. Tot sigui per la poesia de Llevant i el seu públic.