A la sortida del concert del passat dilluns dia 1, en el Centre Cap Vermell, que un any més ens va oferir la Banda de Música de Capdepera, els companys de redacció fèiem broma, en el sentit que allò més senzill seria fer un copy/paste de qualsevol crònica d'aquest esdeveniment d'edicions anteriors. I és que tant els intèrprets, com el repertori (amb comptades excepcions), com el públic érem els mateixos. I eren les mateixes emocions musicals que la Banda, sota la batuta d'en Miquel Gayà, va transmetre de bell nou, en un crescendo que culminà en l'entusiasme col·lectiu als sons d'una vibrant interpretació de la Marxa Radetzky.

Finalment, però, hem endegat una crònica “nova”, perquè bé s'ho mereixia aquest concert extraordinari, i perquè les bones obres musicals, per moltes vegades que les hàgim escoltat, són com un riu: tenim la sensació que el riu sempre és el mateix, però l'aigua que discorre davant els nostres ulls és sempre una altra. Així, les bellíssimes composicions dels Strauss, que tantes i tantes vegades han arribat a les nostres orelles, per poc que hi parem esment veim que són sempre aigua nova, especialment en aquesta estrena única i irrepetible que són els concerts en directe.

 
Bé, hem fet una mica de literatura segurament innecessària, però és que aquest concert d'Any Nou de la Banda ens posa tendres. En sortim tan reconfortats que ens fa ganes d'escriure i compartir aquesta petita íntima felicitat que la música, com poques altres coses, és capaç de procurar als que l'estimam. I encara més quan aquells que ens fan el regal són els “nostres” músics, un estol de gent del poble, amb escasses excepcions, del qual en Miquel Gayà és capaç d'extreure'n el bo i millor i fer que soni d'una manera impecable.

 
D'entrada, i encara fora del clima “vienès” que acabaria assolint el concert, la Banda ens oferí una obra interessant, plena de variacions i amb una estructura exigent: La llegenda d'Alí Babà, del jove compositor B. Appermont. I després de passar per les Danses eslaves, de Dvorak, aleshores sí que ja es pot dir que ens instal·làrem al cor d'Europa i, entre galops, polques i valsos, la connexió banda-públic es va anar estrenyent, fins a la total comunió. Brillaren la Sang vienesa, el Vals de l'Emperador o l'immarcescible Danubi blau, i ens feren vibrar el Prestissimo Galopp, les polques Llamps i Trons o la Tritsch Tratsch, i ja acabà d'encendre l'auditori la tan inevitable com esperada Marxa Radetzky, una autèntica explosió que els músics esgranaren amb absoluta precisió.

 
En fi, un nou concert d'Any Nou, com els de sempre i distint a tots els altres, perquè aquest va ser, com són tots els concerts, únic. El públic, una vegada més, va omplir la sala del Centre Cap Vermell i va agrair profusament, amb els seus aplaudiments, totes i cadascuna de les interpretacions. Aquest públic quedà citat per al concert de l'1 de gener de 2019, i segur que no fallarà, perquè aquesta és una fita musical que els aficionats tenim marcada com a inexcusable en el calendari.