El dia després del micro obert al bar Infern de Cala Rajada, és a dir dia 30 es va dur a terme el 4t Slam del teatre d'Artà. A Capdepera varen celebrar que fa un any que començaren els slams poètics a Cala Rajada (recordam que un slam és un concurs de poesia amb unes regles preestablertes).

Eren les 20:30 hores quan cinc poetes (Dolors, Joan, Elefante Gris, Coral i Rosalía) participaren en un slam que tenia cert gust a cap d'any. Les regles del joc son no dur atrezzo, recitar una peça pròpia, no passar dels tres minuts, etc. El presentador de l'esdeveniment va ser el gabellí Matt Patricis, qui acabava d'estrenar la micro obra de teatre Eliminado. Amb un somriure i una actitud positiva va saber conduir l'acte amb uns quants acudits per fer-lo més agradable.

La poeta Ma Antònia Massanet va ser la convidada (diuen que ningú no és profeta a la seva terra, però Ma Antònia sap quina terra trepitja en cada moment i no es deixa emportar pel fum vanitós de l'èxit) que va recitar poemes dels seus llibres Batec i Kiribati (aquest darrer és una crítica mordaç a l'extinció d'un poble que bé podria ser el nostre). En primer lloc va recitar  Rosalía (que vengué expressament de Palma per a la ocasió) un poema d'amor; així com la poetessa manacorina Dolors, que guanyà el campionat; d'altra banda, Elefante Gris es presentà molt crític amb el sistema educatiu amb un poema dedicat als mestres. Joan Cabalgante recità un poema del seu llibre Límits infinits, anomenat Polynesian bar i un altre en recordança a la figura del poeta Vicent Andrés Estellés.

El vespre era agradable, l'àpat que havien elaborat al bar i la música que s'havia preparat per a la ocasió feien de la nit poètica un espai de conxorxa i diversió.

 Els slams a Llevant començaren sense que hi hagués gaire impuls dels ciutadans dels pobles i havia de venir personal de Palma perquè anessin endavant, amb el temps ha estat la mateixa gent de Capdepera i Artà (tot i que encara queda molt de camí per fer) que ha mantingut aquests tipus d'espectacles, perquè hi ha posat tota la il·lusió i dedicació. Esperem que la gent de cada un dels pobles respectius comenci a considerar l'slam i el dignifiqui (s'ha de dir que encara vénen poetes de Palma per recitar i que ja no ho fan només per coordinar, ja sembla que li hagin agafat el gust a la comarca). D'altra banda, convé destacar que la predisposició dels poetes ha marcat el ritme i l'evolució d'aquests esdeveniments, que formen part d'un circuit molt més gran. Si l'slam de Capdepera va ser un èxit de públic perquè hi havia ganes de tornar a l'Infern a recitar, el d'Artà es convertí en un acte íntim més proper i tranquil que en altres edicions, en aquest sentit és d'agraïr l'esforç dels coordinadors i de la gent del bar. Va destacar també la figura de Coral, que ha sabut essencialitzar la seva poesia, amb la convicció que allò que fa és un autèntic carpe diem, una exaltació al fet de viure, tema trascendent en tots els grans poetes.

Finalment, s'ha de dir que el públic participà amb les votacions en una vetllada plena de bons moments i de poesia diversa amb temes tan diferents com són el cos, l'extinció d'una illa, l'amor, la crítica al sistema educatiu, l'espanyolitat, etc. Després de l'acte, es regalà unes xocolates fetes al taller que es celebra també a la cafeteria del teatre de la mà de Violeta. Una mà innocent els repartí entre els assistents poetes, Dolors, la guanyadora, s'emportà una ampolla de cava. Tot sigui per la poesia, o per l'any que ve, esperem també ple de poemes.