"La figuera forma part del nostre paisatge, i el paisatge també forma part de la nostra cultura. Per tant hem de reivindicar el seu coneixement i el seu consum perquè sols amb el consum del producte podem mantenir i conservar la nostra cultura"
Documenta Balear i Cap Vermell, amb la col·laboració dels ajuntaments de Capdepera i Son Servera, presentaren el passat divendres, 3 de novembre, el llibre d’Esperança Llabrés “Figueres i figues. Història, simbolisme. Receptari” al teatre de Capdepera. Es tracta d’un ambiciós projecte que, a més de presentar 95 originals receptes amb les figues com a protagonistes, ens convida a un viatge al voltant del món de les figueres i el seu fruit.
La presentació de l’acte anà a càrrec de Montserrat Pons “s’apotecari de ses figues” , Miquel Sbert i la pròpia autora.
En Pere Cortada feu una breu introducció, presentant els oradors: “ Tenim l’honor de comptar a la taula per aquesta presentació el que m'atreviria a qualificar de primeres espases, un vertader luxe per parlar-nos del llibre, de figues i figueres i que jo ara vos presentaré, perquè és ben segur que no trobareu ningú que en sàpiga més que ells d’aquest tema.”
I no anà molt errat. En Montserrat Pons és el propietari i artífex del camp d’experimentació de Son Mut Nou a Llucmajor que té entre altres objectius la conservació i recuperació de les varietats autòctones de les illes i d’altres indrets. El camp actualment té unes 2834 figueres d’un total d’unes 1308 varietats diferents: 263 de les Illes, 228 d’altres comunitats autònomes d’Espanya, 500 del continent europeu, 122 de l’americà, 94 del continent asiàtic, 15 figueres singulars i 16 varietats especials. Durant la seva intervenció va parlar del retrocés (col·lapse diríem) de la producció de figues a Mallorca i no dubta que el llibre contribuirà al coneixement de les figues i el seu món, del que ell és un apassionat. No deixà de banda l’importancia del receptari i la aportació cultural que suposa.
Per la seva banda el filòleg Miquel Sbert va comparar la seva presentació al que hauria de ser un aperitiu que convidés a la lectura del llibre. Va fer un viatge a través dels capítols del llibre com si d’un creuer es tractés per descobrir els continguts. Un viatge cap el coneixement i el plaer: “La figa forma part de la cultura que ens ha configurat com a poble”.
Per la seva banda, l’autora ens va fer cinc cèntims de com se va gestar el llibre. Primer havia de ser un llibre de receptes, però se posà a investigar per enllestir el pròleg i els capítols introductoris i a través de la bibliografia consultada i va quedar captivada tant per l’importància que tenia com pel seu simbolisme. No faltà el capítol d’agraïments a tots els qui han col·laborat des del caire històric, artístic, recerca de documentació i correcció del text.
Com deia en Pere a l’inici de l’acte: “... aquest llibre neix amb vocació universal, general, perquè ja recull les històries de tots els indrets, de Mallorca i de tota la mediterrània.
Un llibre que neix com un receptari, perquè resulta que les figues, que són tan habituals i comunes, resulta que a la cuina hi ha poques receptes. N'Esperança ha fet un exercici creatiu que no desmereix un xef de moltes estrelles Michelin.
Hi ha altres llibres sobre la figuera i les figues. En Montserrat Pons n'és autor un d'ells, però el llibre de n’Esperança no es limita a les receptes, que ja el justificaria ferm, també és un tractat de simbologia i cultura popular.
Si voleu gaudir de les intervencions completes, aqueí les teniu:
L’acte acabà amb un tast de dues receptes del llibre. Un plat salat: Coca de ceba confitada i figa amb pinyons i anxova; i un plat dolç: Greixonera de formatge quark amb confitura de figa. Dues delícies!
A nosaltres, a l’Associació Cap Vermell, només ens queda agrair a tots els qui han fet possible que aquest projecte arribi a bon port, especialment a l’autora n’Esperança Llabrés i els seus col·laboradors. I com no? Hem d’agraïr als nostres lectors i amics la seva presència i el seu suport.
Dia 24 de novembre, a les 20 hores, es presentarà al teatre L'Unió de Son Servera.
