Dimarts dia 9 de maig de 2017, a la Biblioteca de Capdepera, després de realitzar una sessió per al públic infantil, Tània Muñoz, a les 20h, va començar la seva particular actuació. La mestria de la contacontes a l'hora d'elaborar una tècnica molt específica va fer que la seva interpretació fos una vertadera joia. La màgia residia en la seva dicció, gairebé perfecte i en el seu suau moviment de mans, que a manera de ritual es disposava a embadalir un públic que va gaudir d'allò més de l'actuació. Les rialles sonaven a la primera fila, l'humor regnava a la sala, un fotògraf captava l'essència del moment...D'altra banda, la història que es contava va ser clau per commoure un públic entregat.

 Actualment, la història ens marca de certa manera, i el conte de Tània partia d'un fet històric que va ocórrer a Castelló l'any 1947, concretament a les Coves de Vinromà, on una nina de 10 anys anomenada Raquel, filla d'un periodista represaliat pel franquisme, va ser testimoni d'un fet insòlit, car a la cova va tenir una aparició de la Verge Maria. En el cas de les coves, només eren 3000 els seus habitants i en el del conte de Tània és tot Castelló (ella va dir unes 150000 persones) que es desplaça per veure el fet prodigiós, com si es tractés d'una novel·la de l'actual premi Cervantes Eduardo Mendoza o com si el fet supersticiós formés part comuna de tots els pobles i de la ignorància del passat. L'aconteixement ara es pot veure des del punt de vista literari i pot resultar fins i tot com una forma d'entreteniment com la que ens proposa la narradora. Tània va saber desplegar aquest estil humorístic per tota la sala, com també el fet que els personatges de la història fossin reals, concretament de la seva família, uns personatges tractats amb estima i que feien que el somriure es posés al llavis de més d'un assistent. Sense perdre el tempo de la narració contà l'aparició amb més d'una anecdota. Tot i la seva bona professionalització, també va tenir temps per a la improvització, incorporant anècdotes (com el fet que entrés algú a la biblioteca o que la bibliotecària tanqués les portes del jardí, degut al renou dels veïnats) al seu discurs, un parlament, ja dic, ple de fluidesa i espontaneïtat.

  Posteriorment, quan la història semblava que s'havia acabat,  va aprofitar per arrodonir el moment amb anècdotes dels seus divertits familiars, o afegir en el seu conte el fet que es repartissin bombons abans de la actuació. "En això consisteix tot, en menjar i divertirse" va dir l'amable contacontes, no sense certa ironia.

 En definitiva, la vetllada va ser completa amb una actuació que deixà tots els assistents amb ganes d'escoltar-ne més. Esperem doncs, que no sigui la darrera vegada que Tània Muñoz ens sorprengui i ens acompanyi amb una de les seves originals històries. Conte contat, conte acabat.