L'acabadora un llibre que deixà corglaçat al Club de lectura de la Biblioteca de Capdepera va ser el colofó a una jornada de lectura, tertúlia i intercanvi d'impressions memorable. Tot i que faltaren membres del club, la conversa va donar molt de sí, perquè el tema controvertit així ho demanava. Una accabadora en la cultura sarda és una persona que ajuda a ben morir.
Primerament, la bibliotecària, que actuà com a mestre de cerimònies, va presentar els diferents llibres i la trajectòria professional de l'escriptora Michela Murgia, premiada, lloada i venerada, va ser reconeguda per la seva brillant carrera. El costum real o no de finir amb la vida de les persones que ho demanen ha creat molta pol·lèmica i ha derivat en el controvertit tema de l'eutanàsia. El dret a decidir si s'ha d'acabar amb la vida d'una persona és un fet íntim que s'hauria de respectar. Hi va haver lectores vinculades al camp de la sanitat, que aportaren una visió molt particular al tema.
Seguidament, es va relacionar la cultura i les costums de Sardenya, escenari del llibre, amb les de Mallorca, i els contertulis arribaren a la conclusió que hi ha molta relació amb certs aspectes, i maneres de fer, també amb fets i dites populars que són molt semblants. A demés va ser inevitable que sorgís el tema de la màfia, en aquest sentit, hi va haver opinions que deien que encara la màfia és present i altres que no, també es comentà que no calia anar tan enfora per parlar de la màfia. S'aprofità també les entrevistes que realitzaren a l'escriptora per diferents diaris, on es posaren de manifest certs aspectes com l'eutanàsia rural o el titular que diu "A Sardenya hi ha una mare en cada cap de cantó".
Posteriorment, també va sorgir el tema de l'adopció i de les segones mares, la delicada situació del fet per part de l'administració de normalitzar la situació o també el cas de criar-se en una família que no és la pròpia. En una confessió d'una tertuliana va dir que va estar a punt de marxar, perquè el tema el tenia ben present i recent. D'altra banda, es va posar de manifest la figura a Mallorca de les planyideres, i algú no ho comentà, però pensava en el paper de les dides a l'hora d'educar els fills o les filles. També hi va ser present alguna experiència personal, que il·lustrà els assistents. La mort, aleshores, és un tema molt més seriós del que hom es pot imaginar.
Finalment, es pot dir que l'Acabadora és un gran llibre, redactat amb una mestria excepcional, que agradà a la major part dels assistents. A més, com no podia ser d'una altra manera, la vetlla es completà amb un sopar de plats mediterranis, concretament sards: amanida calabresa, snacks sards, pizza italiana, ensaïmada o unes carns i unes truites delicioses. Si ens han ajudat a néixer, perquè no ho hem pogut fer sols, tal vegada ens hauríem de plantejar si ens han d'ajudar a finir. En aquest sentit es fa difícil pensar que qualque dia aquest club de lectura acabarà. 
Pròxima tertúlia dia 16 de juny, on una germana es cremarà dins una llar de foc; si vols saber-ne més, vine a la biblioteca.
