El dissabte passat, durant l'entrega del Premi Cap Vermell a Cas Bombu, també es va presentar l'Anuari de 2016. El trobareu a les llibreries de Capdepera i Cala Rajada, com també a la Oficina de Turisme.
Capdepera en un nigul
Diuen les males llengus que els de Cap Vermell tenim Capdepera en un nigul.
I és vera, tenim Capdepera en un nigul digital, sobrevolant l’espai. Tenim Capdepera penjada per allà dalt i, a vegades, cau sobre noltrus com pluja fina i a vegades també com una tromba d’aigu que ens deixa xops i estabornits al mateix temps.
Enviam milions de bits cap a l’espai sideral amb informació exacta i precisa de Capdepera, i també amb il·lusions i somnis gabellins que colonitzen el cel per tal que tot perduri en aquesta il·lusió còsmica en què s’ha convertit la vida.
Per tant, podem dir que els ordinadors i els telèfons mòbils, amb els seus xips i processadors, tenen a pocs clics una gran part del que resta de Capdepera, tenen la seva ànima, diuen que preservada per si venen temps pitjors.
Diuen que això és així, que tot està guardat allà dalt i que tot ens pertany a tots, que el somni igualitari d’alguns gabellins s’ha fet realitat en aquesta gran xarxa mundial que guarda els nostrus secrets i els nostrus amors per sempre més.
Però noltrus en realitat el que voldríem no és somiar en Capdepera, sinó tocar-la amb les nostres mans, amb els nostrus cossus terrenals i mortals, que Capdepera no fos un objecte intangible que hem llançat a l’espai, sinó una cosa real, que podem tocar, que podem acariciar.
I per això vàrem idear tota aquesta comèdia de fer un Anuari, perquè és l’única manera que hem trobat de tenir Capdepera entre els nostrus braçus, si més no un pic cada any.
Ja sabem que això pot semblar una collonada, i potser ho és, però per a noltrus, somiadors de mena, no ho és cap, de collonada.
Ara bé, potser és una exageració, com moltes de les nostres!, perquè realment mai no podrem abraçar Capdepera, només podem abraçar aquests trossus de paper que tan sols són la nostra Capdepera.
És, per tant, una Capdepera feta de trossets inconnexus, d’historietes imaginades, de fotografies rescatades, de dibuixus, de poesia, de desig, de matemàtiques fal·libles, de números que no quadren, d’espais perduts però que resten dins la memòria, de misèries quotidianes, de persones humanes, de personatges teatrals, d’il·lusions quàntiques, de meravelles robades, de mirades furtives, d’esperances il·luminades, de visions estratosfèriques, d’amistats incalculables, d’amors impossibles i també de perseverança, de molta perseverança, per tal que aquesta abraçada que feim a Capdepera sembli, tan sols sembli, que és eterna.
