Deia Mn Alcover que "dins el meu Aplech no hi ha l'element pornogràfic que tant abunda dins totes les literatures populars" i l'obra Pecàtum pretén contradir aquesta afirmació. Per més que Mn Alcover va recollir en el seu aplec de rondalles narracions que possiblement ja estaven auto-censurades (no és difícil imaginar la pressió que suportaven els oradors davant la presència d’un mossèn com Alcover) i per adobar-lo el propi Alcover s’encarregava de redactar-les i “llevar” tot allò que no li agradava.

Així i tot, l’obra magníficament interpretada per Toni Gomila i Catalina Florit recerca dins el text de les rondalles passatges d’interpretació dubtosa. Així, en un escenari de petit format i escenari minimalista, Pecàtum és un seguit de retalls i escenes en clau d’humor, que obliga als actors a uns canvis de registre ràpids i continus.

Però el text no es limita a la representació d’escenes rondallístiques i aprofita per a qüestionar el concepte de cultura popular.

La proximitat dels actors i l’implicació subtil dels espectadors donen un valor afegit a l'obra.