Segon concert d'estiu dels Amics de l'Escola de Música, dins el cicle “a la llum de la lluna”, que, segons va explicar la presentadora Sally von Stünzer, ja va per la sisena edició. I, com no podia ser d'altra manera, en el marc excepcional dels jardins de sa Torre Cega i amb una temperatura ideal, la música va sonar esplèndida. I allà que ens passàrem una hora i mitja bressolats per les notes que els instruments i les veus d'una notable representació de músics locals – alumnes i exalumnes de l'Escola, més algun reforç significatiu – escamparen per la vetlada del passat diumenge.
Encetà la vetlada l'Orquestra n'Aladern, dirigida com sempre pel professor Genci Gjata, des dels més petits, que just comencen a fer sonar el violí, fins als més veterans, gent que ja sojorna pel Conservatori. Cosa aquesta que, una vegada més, ens va permetre comprovar com van progressant aquests joves músics i el futur esplèndid que ens espera si aquestes vocacions no es malmeten.
Parlant del Conservatori Superior de Música, dos alumnes d'aquest centre – Yannick Wilken (saxo) i Pau Vallbona (piano) – van ser els següents a pujar a l'escenari, per a deixar ben palesa la seva maduresa musical, malgrat els seus escassos 18 anys. Magnífics en la interpretació del preciós Vals Vanité de R. Wiedoeft.
I tot seguit, na Cecília Raij ens delectà amb la interpretació de l'Arabesque de C. Debussy. I, sense solució de continuïtat, Pau Vallbona tornà a la tarima per acompanyar Alejandra Cabello, i tots dos ens deixaren dues autèntiques perles: Alfonsina y el mar, la ja immortal obra d'Ariel Ramírez, i el també immarcescible Hallelujah de Leonard Cohen.
Fou el torn, després, de dos músics que, entre nosaltres, no necessiten cap presentació, perquè tots dos, cadascun en la seva especialitat, ens han oferit mostres sobrades de la seva qualitat: Maria Antònia Gomis (piano) i Joel Gjata (violí), ens regalaren La Cumparsita, el famós tango de Carlos Gardel, i la Serenata de Schubert, que sonaren esplèndies en la nit dels jardins de can March.
I perquè la música també pot ser ballada, els Amics de l'Escola de Música ens presentaren una ballarina plena de gràcia i subtilesa. Ella és Marina Cursach, que ens oferí la seva versió del Clar de lluna, de Beethoven, i la popular El Vito, amb la interpretació musical a càrrec de Maria Antònia Gomis i Alejandra Cabello, més les castanyetes d'Elionor Gómez-Quintero.
I res més, sinó reiterar el que dèiem al principi: músics del poble, bona música, espai incomparable, nit esplèndida..., què més es pot demanar?