Aquells que executin o escoltin jazz tenen l’infern assegurat, el jazz és satànic, incita al pecat. A la Rússia soviètica s’encunyà el rodolí  “kto liubit jazz, rodiny prodást” (qui estima el jazz trairà la pàtria), ergo en Josep Oliver Trombó,  en Miquel Gayà Trombó, en Sergi Sellés Piano, en Woytek Sobolewsky Contrabaix i en Salvador Font Bateria, i tots el que han assistit al concert Boneology, exceptuant  el cronista, que hi comparegué complint amb l’estricte deure professional imposat pel cap de redacció, estan en pecat mortal i, a més, no son bolxevics. Es pot estar en millor companyia?
 

Excepcional concert homenatge als trombonistes Jay Jay Jhonson i Kai Winding Chresten per part d’una formació liderada per Gayà, que ha fet les delícies del públic aquest diumenge vespre al Teatre Municipal, a canvi de set euros, si pagats anticipadament, cinc.
 

El so dels trombons, aquestes trompetes que s’acurcen i s’allarguen, ha omplert el teatre de conegudes peces de blues i jazz com "This Could Be the Start of Something Big", “Side by Side”, “Blue Monk”, “Lament” o "Georgia on My Mind", fins arribar a fer ballar na Kim Novak i en William Holden a “Picnic”. Extraordinari.

Aquí teniu unes petites pinzellades del concert:

Els músics: