Divendres 6 de maig, a les 21h hi va haver un nou club de lectura a la biblioteca pública de Capdepera, aquesta vegada per parlar del llibre Cuando la vida era nuestra de  Marian Izaguirre. Un llibre ambientat en el periode de entreguerres, on es conta la història d'una llibreria que sobreviu al tragí d'il·lusions perdudes i projectes esvaïts dintre de la Història.

    Abans de començar el club, i per enllaçar amb el llibre anterior, hi hagué una projecció de fotografies sobre l'eixida que es va fer a Binissalem per visitar la casa de Llorenç Villalonga, reconvertida en casa museu, i la visita a Can Gelabert. Seguidament la bibliotecària Magdalena engrescà els tertulians a participar, després d'haver entregat el díptic de la lectura que teníem entre mans. L'autora va néixer a Bilbao l'any 1951 i ara resideix a Madrid. Cuando la vida era nuestra va ser publicada abans a fora que no a Espanya. L'obra ens recorda l'Europa de la crisi de posguerra, en ple enfonsament dels seus valors polítics, socials i morals.
 

  De mica en mica, els membres del club començaren a participar-hi. En general, la novel·la va agradar, sobretot per la manera àgil i afable de narrar de l'escriptora, que maneja una prosa que convida a la lectura. El llibre conta una història de supervivència cultural i individual en la primera meitat del segle XX a ciutats com París, Madrid, València, Itàlia o llocs com Ses Salines (algun punt de connexió havia de tenir amb Mallorca). És la història d'amistat de dues dones, unides per la trama d'un llibre, o més ben dit ( i aquí radica part de la genialitat de l'autora) per un itinerari ordit per les experiències de lectura i pels títols que més havien marcat a la protagonista: Joyce, Kafka, Hemingway o Laforet són alguns dels autors que hi apareixen. La metaliteratura envaeix cadascuna de les seves pàgines, que converteixen l'experiència en una excusa per parlar novament de literatura. La lletra dins la lletra, on el lector, com la protagonista de la novel·la, es refugia per salvar tot un món íntim i esperançador. Per altra part, la conversa va ser més fluïda i diversa que en altres ocasions; els records d'una època apareixíen a la sala en forma de petites anècdotes ( la llet americana, per exemple). Molts coincidiren en què el món de la Belle Epoque que s'hi retrata era bastant idíl·lic, perquè en aquella època, no tothom podia viure entre festes i balls, només reservats per a la classe social més rica. Per altra banda, hom hi trobà a faltar un contrapunt històric que aprofundís en la vertadera tragèdia que havia representat la guerra per a moltes persones. Com passa actualment, molts de civils varen ser castigats pel fuet aniquilador de la guerra, víctimes innocents que passaren unes penalitats injustes i denunciables.

  Seguidament, es qualificà la novel·la de previsible, ja que des de la meitat del llibre, alguns lectors afirmaren que ja sabien com acabaria. També es parlà del vocabulari: paraules com lañador (home que mitjançant grapes arregla objectes romputs, especialment de fang) o un chisquero (encenedor de butxaca) escaparien de ben segur al lector més jove i al que no ho és tant també. Tots coincidirem que el llenguatge és efímer i el seu ús ha perdut més vocables que no pas n'ha guanyat, lèxic com aquest, n'és la prova. Després es parlà de la parella que patí abusos durant la dictadura o la història de Rose, que ens porta als anys anteriors a la Segona Guerra Mundial, i es retrata la bohèmia francesa en companyia dels artistes i escriptors del moment.


 
Posteriorment, passàrem a l'àpat que, com de costum, fa el club després de cada xerrada. Les delícies culinàries ens obriren també les ganes de seguir la conversa en un ambient distès i alegre, on els participants compartiren menjars tan diferents com un pastís de verdura de pastes de full,  un pastís de poma i formatge, una amanida de fruites, una ensaïmada o una coca de xocolata excel·lents.

 
  En definitiva, els llibres de la biblioteca envoltaren una tertúlia d'un llibre, que parlava d'altres llibres. La bibliotecària avançà que a la propera tertúlia es comentaria el llibre Sicília sense morts, de Guillem Frontera, autor que podria ser un convidat excel·lent per a una obra que segur que no ens deixarà indiferents. De moment, el record d'una llibreria de vell en un carreró amagat a Madrid ens servirà per servar una bella història ben narrada i que ens fa veure que la vida encara és nostra.