Guillem Garau i Amorós, artanenc de naixença i cala-rajader d'adopció, el passat divendres dia 26 va presentar a Capdepera la seva obra “A foravila antany”. L'acte va discórrer a les voltes del Centre Melis Cursach, davant un públic nombrós que omplí el recinte, i va comptar amb la presència del batle, Rafel Fernández, el qual en va fer la presentació.

El mateix autor va ser l'encarregat d'apropar-nos al contingut de la seva obra, a la qual es va referir com a un recull de vivències personals de la seva  infantesa i adolescència a fora vila. Diguem-ho, en tot cas, amb paraules del pròleg de Felip Munar: Aquest és un relat “familiar”, és a dir, són les vivències i les experiències que en Guillem va viure des de petit en la seva família; però també és veritat que aquestes vivències són les mateixes de moltes altres famílies dels pobles de Mallorca. I és per això que també que aquest recull és un acte d'homenatge, d'estima i d'enyorança envers les persones que ens han precedit i perquè les persones que vendran no oblidin on són i d'on vénen.

 
Guillem Garau es va fer acompanyar de tres pagesos del poble, amb un total coneixement de causa . Ells foren Pere Moll, Pere Llabata i Pere Melis, cadascun dels quals hi aportà les pròpies històries, de la sembra, de la collita, de la ramaderia, dels ametlers, dels garrovers... I de tot plegat ens en quedà la sensació que el món de la pagesia, a Mallorca, ha perdut un llençol en cada bugada i que per un cúmul de circumstàncies – i no només pel turisme – es veu abocada a una vida de gran precarietat, quan no a la  pràctica desaparició de sectors de producció sencers, com el de la llet o el de l'ametlla. Almanco per la nostra comarca.
 

L'obra està dividida en cinc parts, i abasta des de les finques que l'autor va trescar i va conèixer en plena producció, fins a les eines del camp, passant pels costums i feines de la terra, o inclús un llistat de vocables de la pagesia usats antany. En Guillem, per tal que la forma no traís el fons de l'obra, ha bastit “A fora vila antany” des d'un llenguatge proper, gairebé col·loquial, molt compassat amb el tema que s'hi tracta.

 
En qualsevol cas, el millor que podem fer és llegir “A foravila antany”, a veure si ens ajuda a reconsiderar la nostra  relació amb la terra que ens acull i a la qual som tan donats a maltractar.