Quan hom s'atreveix a comentar Mort de Dama, de Llorenç Villalonga, ha d'estar disposat a entrar en una Mallorca satiritzada, on la majestuosa personalitat de dona Obdúlia Montcada ho invaeix tot. El llibre també presenta una crítica a l'Escola Mallorquina, representada en el pintoresc personatge d'Aina Cohen. El traç gairebé esperpèntic de l'autor ens mostra una societat en transformació, en els inicis del turisme i un canvi de valors.

 La tertúlia començà a les 21h. La bibliotecària va fer la presentació i repartí una guia de lectura, com és habitual, també preparà un estol de llibres de l'autor (Falses memòries, L'àngel rebel, Un estiu a Mallorca...), a més, presentà eBiblio, una plataforma de préstec de llibre electrònic. Mort de dama va ser la primera novel·la de Villalonga i pertany al cicle d'obres del mite de Bearn. Seguidament, els tertulians encetaren tímidament la conversa, que anà creixent a mesura que passava la nit. Les paraules d'un savi tertulià, altra vegada, ens il·lustraren sobre el món que s'amagava rere l'oficialitat del que coneixíem sobre l'autor i la seva novel·la. Sortiren relacionades les cases senyorials de Mallorca, la seva actual manca de sostenibilitat per part d'alguns propietaris; com en la novel·la, una herència patrimonial que s'estén en la nissaga familiar i que moltes vegades cau en decadència. Hom comentà també la tradició senyorial del poble d'Artà, de la distribució de les cases i del tractament de senyor que encara la gent gran dóna a qui, efectivament, pertanyia a les famílies poderoses de la contrada. En aquest sentit, es va fer veure la diferència entre Capdepera i Artà; el primer poble citat, sense aquesta estructura senyorial, més modern, tal volta, proper a l'unionisme obrer, i el segon poble amb cases grans que pertanyien a una societat noble, transformades avui amb petits hotels, algunes. El mateix succeeix amb Palma, que té el centre i el seu barri antic farcit de nous hotels per a visitants estrangers. Moltes obres recorden aquesta època passada (podem citar, per exemple, Magdalenes, obra teatral d'Arnau Serra, on una família rural es veu obligada a vendre la finca per a poder subsistir).

  Després, hom llegí unes pàgines del llibre, i també es comentà que la mort de dona Obdúlia podia ser, tal volta, una excusa, que serví a l'autor per exposar tot un món cultural i social a l'illa. També sortiren altres personatges, com l'Arxiduc Lluís Salvador, i els episodis relacionats amb el Círculo Mallorquín i el canvi de postura ideològica de Villalonga, a més del seu càrrec de sotsdirector de l'hospital psiquiàtric de Palma (sense oblidar que el director era un dels germans Escales, que també va ser un gran fotògraf). Es parlà de si la poeta Aina Cohen, era vertaderament Ma Antònia Salvà, que alguns presents defensaren i distanciaren dels poemets escrits pel mateix Villalonga.

 

  Posteriorment, com de costum, hi hagué el sopar temàtic, aquesta vegada típicament mallorquí: panades, cocarrois, ensaïmada...Els dolços "quartos embetumats", serviren a una de les terturlianes (que ens obsequià amb aquest magnífic present) per contar l'anècdota del Rey Alfons XIII i el que va ser president del consell de ministres, el mallorquí Antoni Maura i Muntaner. En una visita a Palma, el 25 d'abril de 1902, el rei va poder degustar l'exquisit plat, li agradaren tant que va voler nomenar al propietari del forn de Cas Donat, de llinatge Miralles, proveidor de la casa Reial. Anys més tard, en ocasió de l'elaboració d'un banquet, s'enrecordà d'aquells "quartos", però els funcionaris no eren nadius. Finalment, arribà a Cas Donat la comanda, on es prepararen depressa les "habitaciones embadurnadas" que havia solicitat el monarca.

 En definitiva, un club de lectura ple d'anècdotes, on es va poder percebre l'ambient d'una època, la de dona Obdúlia, que s'acabava, com també s'acabà, després de moments de conxorxa, la tertúlia del club.