La ment ens rescata de les terres gelades o dels inferns, sols que no sempre les eines emprades per el rescat són enteses per els que no han visitat la nostra Sibèria.

En Roland era rescatat del seu particular infern, ni teràpies innovadores, ni medicines d'última generació podien fer tornar enrera el recurs que la seva ment tenia programat. Una connexió amb Sibèria li tornaria l'il·lusió, li duria una estabilitat, pot ser no molt adecuada, pero la seva estabilitat al cap i a la fí.



Sibèria, un telèfon, una trucada i una dona. A voltes una veu, a voltes un cos palpable però una dona.

I qui som els altres per decidir si era millor el seu infern o la seva nova il·lusió de gel???

A Sibèria anaren i tornaren els integrants de la Companyia Independent de Sant Llorenç per oferir al públic una obra que escorcolla dins el pensament, que obri la porta a sentir el fred gelat del no ser res, no ser ni un mateix. Hom voldria descobrir si val més ser el prototip establert de persona mentalment equilibrada d'acord amb les lleis convencionals o per el contrari ser un boig feliç de conviure amb la seva bogeria.

Tres actors donen vida i veu a sis personatges diferents dins una història escrita i dirigida per Pau Quina Jaume.

Fluïdesa, credibilitat i bones interpretacions per part dels actors i molta sensibilitat a l'hora de contar una història que ens fa veure els amagatalls mentals destacaríem del guió. 
Una obra per veure plàcidament, per deixar-se dur per la bogeria d'uns personatges i la estricta formalitat d'altres.

Anar al teatre sempre es un bon pla per passar la vetllada però si a més a més afegim que una bona part de la taquilla es destinarà a un col·lectiu o organisme per ajudar als menys afavorits encara millor.

Tot i que ens agradaria haver vist molt més públic a la sala, els qui hi eran aplaudiren de debò i amb força el bon fer d'aquesta Companyia amb en Pau Quina al capdavant.