El primer concert de les Serenates d’Estiu es quedà a Sitges, tota vegada que la mezzosoprano i cap de cartell,  Maria José Montiel, finalment no pogué cantar a causa d’una indisposició que afectà les seves cordes vocals. Per tant, la responsabilitat de treure endavant el programa va recaure exclusivament en el grup musical capitanejat pel reconegut pianista Miquel Estelrich.


 
Aquesta situació obligà a prescindir de les obres en què la cantant havia d’intervenir i a suplir-les per unes altres no anunciades. Amb tot, el resultat final va ser una vetllada més que acceptable, amb moments de gran nivell i amb un repertori que, en el seu conjunt, el públic va reconèixer i agrair. Massenet, Bach, Xostakóvitch, Morricone, Gardel o Bizet foren alguns dels autors dels quals en poguérem fer un tast, des del barroc al tango, passant per temes cinematogràfics o l’òpera. Podríem qualificar aquest conjunt d’eclèctic, molt estiuenc, per dir-ho d’alguna manera, la qual cosa no s’ha d’entendre en sentit pejoratiu, de cap manera.

Miquel Estelrich va estar acompanyat per Smerald Spahili, Vicenç Balaguer i Paula Marquès (violins), Sonia Krasnova (viola), Emmanuel Bleise (violoncel) i Xisco Aguiló (contrabaix).

Aquest concert, a més, va ser aprofitat per fer un recordatori de Joana Adrover, na Juanita, recentment traspassada, i que, des de la creació de les Serenates d’Estiu de Cala Rajada n’havia estat una col·laboradora entusiasta.

 
Com a resum, ens quedam amb una idea, a despit de la petita decepció que ens va suposar la no presència de Maria José Montiel: les Serenates continuen, només amb dos concerts i amb una evident modèstia de mitjans, però amb la tenaç decisió de salvar un esdeveniment que, per l’esforç de la gent de Joventuts Musicals, bé es mereixeria una resposta més generosa per part dels aficionats a la música. Només un centenar de persones, a tot estirar, s’aproparen a sa Torre Cega.

El proper dia 24 tots tenim la segona cita d’aquesta edició. No hi podem faltar.