Havíem tocat gairebé tots els gèneres: poesia, glossa, narrativa, botànica, memòries, teatre, investigació històrica... I ara, per a completar un recorregut que ja abasta 16 títols, un llibre de cuina, el llibre de na Maria del Carme Fuster, “Cuina de mar”, que, com es diu en el pròleg, no és un llibre a l’ús.
Ens trobam, doncs, davant un exercici que vol ser alguna cosa més que una col·lecció de receptes, tota vegada que té molt d’evocació d’un temps i una gent que la modernitat se’n va dur. L’obra de na Maria és una mirada retrospectiva a la cuina de cals padrins, en un llogaret de pescadors – Cala Rajada – on tothom es coneixia, i on la dieta familiar girava inevitablement al voltant del peix com a ingredient bàsic.
En la presentació del llibre, na Maria del Carme va estar escortada pels seus germans Pep i Jaume, tres elements que comparteixen la passió per la cuina, i molt especialment per la cuina marinera tradicional. Aquestes són les paraules pronunciades p’en Pep, a mode d’introducció de l’acte:
Els meus dos germans grans m’han passat la responsabilitat de presentar el llibre “Cuina de mar”, del qual n’és responsable màxima na Maria del Carme. I això, d’una banda m’afalaga, i de l’altra em crea un problema.
Anem a veure. La meva germana és la millor cuinera de nosaltres tres. Era la que ajudava mumare, l’hereva natural de les seves habilitats culinàries. I va sortir una alumna avantatjada. Avui, després de molts d’anys de cuinar, encara li deman consells, perquè em guanya, i bé. Veure-la cuinar, amb un somriure a la boca, amb l’alegria als ulls, a pesar de les dificultats de la vida; veure-la cuinar i fer-ho gaudint, tant per a la família com per als amics, no ho he vist a ningú més.
No tenc res contra l’alta gastronomia, però a mi el que m’agrada és aquesta altra cuina, feta a casa, sense grans complicacions, amb un punt d’originalitat personal, cuina assequible a totes les butxaques i a totes les persones, encara que no se’n tenguin grans coneixements.
És curiós que en un país amb una bona tradició alimentària i en què els programes de televisió dels grans xefs tenen gran audiència, de cada vegada hi hagi menys gent que cuini. Sàpiguen els que no cuinen que no es perden un plaer, sinó que se’n perden tres: el plaer de cuinar, el de menjar bé i el de donar bon menjar als que t’envolten.
D’una pel·lícula que em va agradar molt, me’n va quedar gravada una frase, i és aquesta: “A vegades els ingredients no són el més important per a cuinar un bon plat, sinó tot l’amor amb què siguis capaç de fer-ho, perquè, tant a la cuina com a la vida mateixa, només existeix un ingredient indispensable: és l’amor”. I ara vos puc dir que d’aquest ingredient la meva germana en té per donar i per vendre.
Tenir a les mans aquest llibre que avui es presenta fa que m’arribi l’olor de cada plat. No puc ni vull ser imparcial. Són olors i sabors de la meva infància, és la flaire de quan era al·lot i arribava a ca meva a dinar. Mumare era una gran cuinera i la meva germana, com ja he dit, és una digna hereva d’aquella cuina. A mi no em queda res més que dir, sinó felicitar na Maria del Carme i donar-li les gràcies per aquest llibre magnífic, que per a mi no sols és un llibre de cuina, sinó un compendi de records de la meva vida.
Gràcies, Maria.
Però la festa, que va tenir lloc en el moll – on si no? – emmarcada dins el programa de les Festes del Carme, a més del vessant estrictament literari, va tenir un colofó clarament culinari, amb la confecció en directe d’un dels plats del llibre, uns calamars amb patates que en Jaume va qualificar com a cuina de subsistència. Una recepta de gran senzillesa, per fer “retre” els calamars, quan se’n tenen pocs per a acontentar tots els comensals. Els que ho tastaren digueren que era molt bo.
Tots plegats vam brindar amb “aigua de València” amb el desig que aquesta “Cuina de mar” tengui un llarg recorregut i que els seus lectors en puguin treure un bon profit, mai millor dit.
El llibre el trobareu a les llibreries de Cala Rajada i Capdepera.
