Dissabte 2 de setembre, a les 20 h, a l’Auditori del Centre Cultural Cap Vermell, la violinista Carme Alzina Moll i el pianista Mario Renier Zen realitzaren un recorregut brillant amb la «visita» dels compositors més importants d’Europa.

Primerament, el recinte era ple a vessar i un grandiós piano de coa ocupava la part central de l’escenari, aquest pic l’aire condicionat funcionà i l’estada es feia molt agradable. L’obertura del recital va ser amb la coneguda peça de Vivaldi «La primavera» amb un largo pianissimo sempre alegro que a continuació la vos oferim:

No va ser fins la tercera peça que l’actuació arrencà els primers fervorosos aplaudiments entre el públic assistent.

Després, Carme sortí de l’escenari, amb la natural pauta que marquen aquests tipus de concerts, per donar pas a una interpretació en solitari del pianista Mario Renier de F. Liszt, amb la seva «Legend nº1», que de ben segur va fer que algun dels assistents quedés amb un pam de boca, perquè tot i la complicació i estranyesa de la peça escollida, l’execució va ser perfecta. 

Seguidament, tocà el torn de Grieg, s’ha de dir que el creixement professional de na Carme, que manifestà la seva comoditat per sonar al seu poble, ha estat exponencial. Les seves notes sonaven amb un tint de personalitat que la comença a fer inconfusible i també té un estil que és difícil d’aconseguir en el camp interpretatiu, però que ella ha arribat a tenir gràcies a sacrifici i esforç, que a aquest concert s’ha vist recompensat. Així quedà palès quan ella interpretà Ysaÿe amb «Violin Solo Sonata nº2, op.27, Obsession prelude». D’altra banda, l’acompanyament de Mario va commutar perfectament amb les notes i passatges de Carme, i posà de manifest que estàvem davant de dos músics emergents amb molta projecció.

Posteriorment, s’escoltaren les notes de C. Debussy i la seva «Violin Sonata L140», amb un allegro vivo, un Intermède i un finale. S’ha de dir que si s’exceptua la primera i la darrera composició, el repertori va ser una mica recercat, tot i que per al meu gust del tot delitós. Havies de ser molt melòman per reconèixer els temes, però a poc a poc t’hi anaves familiaritzant.

Finalment, el concert va concloure amb «Aires Gitanos», op. 20 de Sarasate (no l’escultor, sinó el músic) amb una interpretació que anà des del Moderato fins a l’Allegro Molto Vivace. Es notà que ambdós músics quedaren del tot satisfets i el públic, que fins i tot es posà dret per fer una gran ovació, també. Encara hi hagué temps suficient per a fer un bis, després de l’entrada i la sortida de Carme i Mario, Mario i Carme que ens regalaren aquest esplendorós tour per Europa, amb taquilla inversa i molt d’entusiasme i lucidesa musical.



Moltíssimes gràcies, artistes!