Els concerts de jazz formen part de la programació de les Serenates, un estil esperat pel públic que el gaudeix. La veritat és que malgrat trobar a faltar l'entorn natural més distès dels jardins de la Torre Cega, el grup va aconseguir crear un ambient musical particular. A part d'alguns ajustos a l’inici del concert en la regulació del só tenint en compte la sala de l'auditori, on es necessita menys volum, el que va sorprendre és que no van interpretar les peces del seu disc, tercer treball discogràfic “Tales from some of those lands” tal com estava anunciat. Van optar per una proposta musical en la línia del Free Jazz, proposta potser una mica densa o atrevida per a un públic en general format per oïdors menys especialitzats en aquesta línia estètica. I en aquest sentit diríem que es va trobar a faltar que busquessin una connexió més directa amb el públic alternant peces més fresques.

La formació del quartet jazzístic es presta molt a les atractives combinacions sonores i a l'equilibri de les intervencions i mostra de personalitat dels seus components amb molta individualitat dins el mateix conjunt, i en aquest cas lamentem que no hagués estat més repartit. El protagonisme més aviat constant de la guitarra va cridar l'atenció i es va trobar a faltar escoltar més sols del bateria i el contrabaix, que van demostrar una gran qualitat musical fent venir ganes a poder gaudir de més moments. La calidesa del saxo en les intervencions donava un punt de color tímbric i riquesa al conjunt.