Clients... i no clients:
aquesta és la qüestió!

Dimarts 8 de maig, 08:35 h aproximadament; minut amunt o avall, no importa. Qui subscriu, prèvia petició d’accés pitjant l’interruptor de timbre de la sucursal de l’entitat financera BBVA, situada a l’avinguda de Cala Agulla de Cala Rajada, obre la porta i accedeix a l’interior.
 
– Bon dia. Podria donar-me canvi, per favor?
– És vostè client?
– No. (Però, podria arribar a ser-ho, no? penso). Però les entitats financeres, entre d’altres tasques, donen canvi, no?
– Si no és client no li podem donar canvi. Vostè deu ser client d’una entitat financera, no? Doncs vagi al seu banc.
– Ah. I tenen fulls de reclamacions?
– Sí.
– Podria donar-me’n un?
– No, els fulls de reclamacions són per als clients.
– Ah! Doncs no es preocupi, que ja faré la reclamació pertinent (*).
 
Quan les coses van bé...
1.      Les entitats financeres són privades.
2.      Els guanys de les entitats financeres... són privats!
3.      La gestió de les entitats financeres és d’accés restringit.
4.      L’activitat de les entitats financeres “hauria” de ser regulada pel banc central del país.
 
Quan cauen llamps i trons i les coses no van tan bé...
1.      Les entitats financeres segueixen sent privades.
2.      Quan ja no guanyen tant, les entitats financeres reben el suport dels doblers públics. El banc central del país rep instruccions de com ha d’actuar... per salvar les entitats financeres (igual que vostè, que ven fruita, o roba, o sabates, o el que sigui, quan les coses li van malament, no?)
3.      L’estat pot intervenir-les, però a la gestió hi entren i surten sempre els del mateix grup (PAC: parents, amics o coneguts) (Qui ho dubti que revisi les hemeroteques, les juntes d’accionistes, etc.)
4.      A més, pel que veig, les entitats financeres poden decidir quins clients volen i quins no. Perquè... demanar canvi a una entitat financera, és o no és ser client? Puc o no puc arribar a ser client de l’entitat financera? Fins i tot podrien haver-me dit:
 
– Si vostè no te compte amb nosaltres, hauré de cobrar-li una comissió per l’operació...
 
...deixant-me el dret a triar segons el valor de la comissió. Però no: sembla que tenir clients o no se’ls en refot, a algunes entitats financeres. Tan sobrades van?
 
Tinc la impressió que alguna cosa ha de canviar a les regles d’aquest joc. O sóc jo, que estic fora de joc? I... només jo?
 
Biel Mir
 
*Nota: No seré jo qui faci una reclamació a una entitat privada on el menyspreu per als possibles clients és tan evident. Espero que la selecció natural actuï d’ofici.