Arturo San Agustín a Capdepera: Rere la petjada de Joan Manuel Serrat
Arturo San Agustín durant la conversa
Un recorregut per la nostra artesania, la història, els paisatges, les platges i la gent de Capdepera seran els eixos de l’argument dels articles periodístics i del contingut d’un llibre del prestigiós escriptor, publicista i excolumnista de “El Periódico” de Barcelona i, actualment, de “El Mundo”, Arturo San Agustín.
San Agustín ha visitat, el proppassat cap de setmana, el nostre Castell, amb la seva exposició permanent sobre l’obra de pauma. Ha pogut parlar amb les dones de la llata i també amb mariners i pescadors. Els cavalls, els cavallistes i les carreres hípiques han merescut l’atenció de qui també és director creatiu de publicitat, amb centenars de documentals per a televisió a les seves espatlles. Aquí, a Capdepera, l’han acompanyat, durant la seva estada, el seu amic personal Francesc Galmés Díaz-Plaja (excap de protocol de l’Ajuntament de Barcelona), Pep Serra, Suso Reixach, Joan Mercant “Castus”, Joan Llabata , Antoni Frontera i Pedro Vidal.
Visita obligada al Far de Capdepera, on antany – fa un grapat d’anys – el cantant Joan Manuel Serrat, gran amic seu, s’inspirà per a aquella bonica i coneguda cançó “Cada loco con su tema”. En aquell indret, Arturo recorda l’olor que desprèn la mar i el transporta als sentiments que l’embriagaren a la Ligúria, en terres italianes, per Gènova i la Spezia, que desembocaren en la redacció de “Sapore di sale”, que parla de la Mediterrània més pura, en companyia de Joan Manuel Serrat. ”A aquella terra d’Itàlia sembla que, quan un observa l’horitzó, aquest es troba molt més alt que la mateixa mar. I aquesta és la impressió que, mirant cap a Menorca, tinc ara mateix, des de la “Torre Esbucada”, just devora el Far”, comenta San Agustín.
Serrat expressa, en el pròleg de l’obra “Sapore di sale”, amb el subtítol de “Una crònica sentimental italiana” (també és el nom de la cançó que va immortalitzar Gino Paoli) que “l’amistat neix d’un instint que ens empeny a acostar-nos els uns als altres. És un sentiment destil•lat, generós i ordenat, és una clau, una barca, un pont”, exclama Serrat.
El far de Capdepera inspirà a Joan Manuel Serrat
“Jo sempre he escrit per als lectors, perquè és l’únic que justifica que un escrigui diàriament i que et dóna algunes satisfaccions. Amb el meu llibre titulat “Me gusta que me haga esta pregunta”, he pogut demostrar el que realment sóc: un anarcoconservador, un anarquista que creu en les lleis. Amb aquesta obra em tallaren el coll, però no vaig plorar”.
Treballs seus foren premiats, en dues ocasions, en el festival de cinema publicitari de Venècia. El 1999 rebé el “Ciutat de Barcelona” de periodisme, també compta amb el “Plaza Mayor de poesia” i fou finalista del “Antonio Machado” de narracions breus. Ha publicat nou llibres, dels quals destaquen “Estoy en Buenos Aires, Gordo” – una apassionada crònica de la capital argentina sumida en la pitjor de les seves crisis –, “El buitre en el Tíber”, traduïda a quatre idiomes, i “Un perro verde entre los jóvenes del Papa”, reflexió sobre l’impacte social i mediàtic de l’Església.
El darrer dels seus documentals emès per RTVE fou “El Vaticano, un lugar ambíguo”, sobre l’entorn del actual Papa Benet XVI.
Ara, a nosaltres gabellins, únicament ens restarà esperar els seus articles i el llibre basat en Capdepera.
Gràcies, Arturo.
Bartomeu Melis “Meyme”
