“...tot pel qui governa i el poble a aguantar quatre anys"

Després de veure com el Govern de les Illes Balears, el meu suposat govern, ha decidit que la meva llengua, (que jo suposava que també era la seva) és de segona categoria al meu propi país, la llengua que m’han transmès els meus pares, aquella llengua que a ells els van transmetre els meus padrins, aquella que de generació en generació ha format part de la nostra manera de ser, de sentir, de viure, aquella que dóna sentit als nostres pensaments i que ha servit per explicar els nostres dubtes i temors, les nostres alegries ... doncs bé, ara aquest govern ha decidit que tots els ciutadans que vivim amb aquesta llengua tenim un cert mèrit, però no tenim el nivell suficient per tal que la nostra llengua es valori de la mateixa manera que l’altra llengua oficial de la nostra comunitat autònoma. Això ha provocat que moltíssims de ciutadans presentéssim al•legacions a aquesta llei que rebaixa la presència del català a l’administració, però des del govern ja van dir que no ens farien cas (renunciaran als nostres imposts?). Per a ells el poble ja en té abastament en anar a votar cada quatre anys, per què l’han de tenir en compte després es deuen demanar ells, farem el que ens passi pels nassos, o això sembla que diuen.

I jo em deman, aquesta no és una versió autòctona i rància de despotisme, tal vegada agafant els principis del segle XVIII que hom podria resumir amb la frase de “tot per al poble però sense el poble”?

Doncs bé, vists aquests ja gairebé onze mesos de govern, allò de “sense el poble” sembla que sí que ho estan aplicant, però allò de “tot per al poble”... Bé, si feim memòria alguns dels trets característics del despotisme il•lustrat foren l’absolutisme centralitzador, la racionalització de l’administració de l’Estat (legislació, imposts i funcionaris) i la reforma de l’ensenyament, orientat cap a les anomenades ciències útils i deslliurat del llast de la tradició. D’altra banda cercaren la modernització econòmica mitjançant la liberalització de la propietat i la creació de programes de desenvolupament agrícola i industrial. Alhora, els monarques defensen les prerrogatives reials davant les de l’Església (lluita regalista). Us sona?

Així aquest govern es caracteritza per anar més enllà d’una racionalització, les seves accions van encaminades a efectuar una reducció de personal en punts tan sensibles com puguin ser l’educació i la sanitat; en canvi, sembla que no han prescindit d’assessors i tampoc no han canviat els cotxes oficials pel transport públic. 

Per altra banda, d’entre les seves suposades mesures per activar el creixement econòmic cal destacar un fet per a mi trist, molt trist. Després del crac que ha fet la bombolla immobiliària (una de les causes de l’actual crisi econòmica) pretenen seguir fent malbé zones amb atractiu paisatgístic que fan que molts turistes venguin any rere any, per tal de poder obtenir beneficis a curt termini però que a la llarga sembla prou clar que perjudicaran la nostra economia. Així, com a ciutadà d’aquestes illes pens, a més, que aquest govern s’està caracteritzant, en temps de crisi, per perjudicar diferents sectors i per anar en contra de diversificar l’oferta complementària, i només és capaç d’enfocar l’economia cap el creixement urbanístic, una opció ja emprada en el passat i que ara mateix sembla esgotada.

Doncs bé, per acabar, després d’haver demanat austeritat i sacrifici als ciutadans, aquest govern s’ha pujat el sou, sí senyor, i tan tranquils ells, demanen sacrificis a la societat quan el que van prometre fou treure’ns de la crisi, o és que pretenien sortir-ne només amb l’esforç de la societat?

Podem emprar com a frase d’aquesta nova forma de despotisme autònom allò de “tot pel qui governa i el poble a aguantar quatre anys".


Joan Ramon Bosch Cerdà