Homenatge als republicans desapareguts a Son Coletes, en el cementiri de Manancor
Com és tradicional, cada 14 d’abril, dins aquest cementiri de Manacor, es recorden les víctimes dels assassinats franquistes, desprès del cop d’estat del 18 de juliol del 1936 del General Franco.
Malgrat l'amenaça de pluja, unes 250 persones acudiren a l'acte, desafiant el temps- El moment era important i moltes persones sensibles al que va passar i d'altres que eren familiars directes dels que patiren les tortures i afusellaments, no volgueren perdre l’ocasió de ser presents a l'homenatge.
Part de socis de la Memòria Històrica de Capdepera també foren presents a l'acte. El batlle socialista de Capdepera, Rafel Fernández Mallol, també es trobava entre els assistents.
El nom de Capdepera va sortir distintes vegades entre els representants del Comitè de Son Coletes, pel motiu de tenir instal·lat dins el seu cementiri el mural d’en Frau, des del 25 de juny de l’any passat. Calvià i Petra també l’instal·laren, Manacor encara no ho ha aconseguit.
Maria Rosselló interpretà el Cant dels Ocells, desprès vingueren els diferents parlaments, sempre a títol personal, per a finalitzar l'acte.
Parlament de Joan Espiritusanto i Marquès
SON COLETES–MANACOR, ANY 2012
Una vegada més, ens trobam dins aquest recinte que és per a nosaltres un lloc de recordatori, meditació i també talismà per recobrar de nou totes les forces que necessitam per a desenvolupar la nostra quotidiana lluita, de fer justícia a totes aquelles barbaritats comeses durant aquells anys de tortures i assassinats, anys de foscor que patírem, aquestes forces que es minven al llarg del temps que inexorablement va passant i poder vèncer les enormes dificultats que anam trobant, dia a dia, per dur a bon port aquest anhel nostre, com es la recuperació de la Memòria Històrica.
La Llei de la Memòria Històrica, que va néixer coixa i desmembrada pels seus autors, que no pogueren plasmar tot lo que era dessitjable, davant la forta resistència emesa pels que representaven l’oposició. No es volgueren respectar les injustícies de totes les persones maltractades, torturades, assassinades i desprès desaparegudes. Restaren impunes totes les accions delictives comeses dins el règim creat pel nefast General Franco, i no parlem dels judicis sumaríssims d'aquell Tribunal Militar, amb els seus consells de guerra.
No s’ha pogut desenvolupar, pel poc que conté, el judici d'aquest passat, la gent republicana víctima de tots aquells atropellaments, per dir-ho d’una manera suau. No se cerca en aquests moments revenja de cap casta, no s'ha perdonat, però tampoc oblidat, cadascú cerca els seus, tants d’anys perduts dins aquestes fosses que ara últimament s'estan descobrint a poc a poc, gràcies el treball de moltes persones. I tot a pesar dels entrebancs que aquesta dreta, encara tan potent, i cada dia més, instal·lada en tots els racons de la nostra geografia, que ja se fa present descaradament en tots el llocs i funcions perquè tot quedi dins l’oblit. És el resultat ben fresc de las darreres eleccions, que tots tenim.
Desprès del temps passat , ja son més de 75 anys, els responsables directes de tot el que lamentablement succeí, ja han passat a una altra dimensió, varen ser sempre totalment protegits, lliurant-se del seu merescut càstig i penalització en aquells moments. Ara, el seus fills i néts, que són els que els reemplacen, no volen de cap de les maneres que les atrocitats dels seus avantpassats caiguin damunt ells, com una gran taca per embrutar el nom de la família a la qual pertanyen. Ja se sap que molt d’ells, per evitar-ho, han elegit un camí.
El feixistes nazis, acabada la Segona Guerra Mundial, s’exiliaren a altres països. Molts d’ells fugiren a Sud-amèrica. Els botxins espanyols, no es mogueren del país, varen anar morint paulatinament; alguns no visqueren tranquils, patiren les seqüeles dels seus actes, somnis escabrosos, por de sortir tot sols durant la nit, i els seus descendents, fills i néts, s’han reciclat, però sabem qui són i d'on vénen.
Joan Espiritusanto
Fotografia de Colau Nadal
