El 4 se setembre de 1921 se celebrava una important reunió a la Sala, en relació al ferrocarril fins a Capdepera i Cala Rajada. La premsa d’aquell temps explicava la noticia de la següent manera: 

   __”El poble de Capdepera, que té com una de les qualitats millors per a una població, tenir viu el sentiment de pàtria, que estima apassionadament tot lo seu i que pugna sempre per millorar, en veure que la via del ferrocarril des de Manacor s’acostava fins a Artà, ha cregut augmentada considerablement la probabilitat de poder un dia gaudir de tan important millora. I, des de llavors, ha estat aquesta la preocupació constant de tot aquell poble, és aquest el tema de totes les converses i s’ha convertit en l’ideal de tot gabellí. De la comunicació d’aquest ideal  nasqué la idea d’entrevistar-se  amb el compatrici artanenc, don RAFEL BLANES TOLOSA, ànima de la prolongació de la via fins a Artà, i un delegat de Capdepera anà a veure’l per demanar-li dia i hora per rebre una comissió de gabellins que anirien a visitar-lo. Deferent i modest com sempre, don Rafel els digué que no calia que es moguessin, sinó que ell mateix es desplaçaria a Capdepera  per assistir a la reunió que ells mateixos convocassin.”

      “I, en efecte, l’Ajuntament de Capdepera acordà convocar una reunió magna a la Sala, per al diumenge 4 de  setembre, a les 4 del capvespre, a la qual es convidà amb tot interès l’Ajuntament d’Artà i els d’aquella vila que hi estiguessin interessats, i en especial el senyor Blanes. D’Artá hi foren pressents el batle  JOAN CASELLAS, el jutge JOAN SANCHO, el secretari de l’Ajuntament  RAFEL SARD, els metges RAFEL BLANES i ANTONI SOLIVELLAS, l’apotecari  LLORENÇ GARCIAS i el regidor ANTONI GENOVARD. Els senyors LLORENÇ TOUS i FRANCESC i GABRIEL FORTEZA, artanencs residents a  “la colònia de Cala Rajada” (sic), pujaren també a Capdepera.”

RAFEL BLANES TOLOSA,
impulsor del tren d'Artà
(foto Guiilem Garau Amorós)    


      “A “sa Creu de l’entrada a la vila” les autoritats gabellines i plana major del poble esperaven les d’Artá, partint d’allí en comitiva presidida per don Rafel Blanes Tolosa, cap a la Casa de la Vila, on se celebraria la reunió. La sala de sessions estava plena a vessar de gent, com també la Secretaria, dependències veïnes i escala. Es notava que el poble sentia vivament el desig de tan important millora”.

       “Ocupà la presidència, el batle de Capdepera, LLORENÇ FLAQUER, acompanyat pel rector de la parròquia pel  batle artanenc, amb don Rafel Blanes i el senyor MATEU MELIS, l’amo de  “can Patilla”. Figuraven entre la nombrosa concurrència, a més de veïnats d’Artà, tot el clergat de Capdepera, el telegrafista LLUIS GARAU, el metge JOAN MOLL, el mestres SEBASTIÀ SANCHO i LLUCIÀ ALZINA, els regidors gabellins i els comerciants locals MIQUEL CALDENTEY, ANTONI VAQUER i GABRIEL FLAQUER. El batle de Capdepera saludà els presents i va agrair la deferència als de fora poble per haver-se dignat desplaçar-se, donant a tots la benvinguda.”

   “Fa temps – digué Llorenç Flaquer – que és gran el desig que Capdepera sent de poder gaudir d’una via de tren que l’uneixi als altres pobles. Des que el ferrocarril arriba a Artà, veient-lo tan a prop, aquesta il·lusió s’ha convertit en una mena d’enveja i creim avui realitzable el que altre temps es considerava quasi impossible. Aquí  i ara, volem expressar el nostre agraïment al senyor Blanes i li sol·licitam que ens assenyali les passes a donar  per aconseguir l’arribada del tren entre nosaltres i la seva ajuda per tal fi.”.

       “Sóc enemic de les paraules que no vagin acompanyades de fets – digué Rafel Blanes Tolosa –. Aquests són els únics eficaços. Les vies de comunicació vénen a ser les artèries dels pobles; els tràmits i incidents per a la consecució del ferrocarril fins a Artà es deuen a l’ajuda de Déu i la seva Mare, a la constància i insistència en el demanar, a la unió i els esforços de tothom i a la multiplicitat de cartes, indicacions, influències i altres ressorts que s’ha posat en joc. Vull agrair l’ajuda de Capdepera per haver prestat les seves signatures de  la sol·licitud a l’Estat per a l’aprovació del tren fins a Artà. Ara, en aquest  4 de setembre de 1921, en justa correspondència, trob que s’ha de prestar l’auxili per aconseguir el tram fins a Cala Rajada, per la qual cosa em trobareu, gabellins, sempre disposat perquè ben prest sigui un fet”.


Gent esperant, amb don Rafel Blanes, l'arribada del tren

       “Els plànols i treballs preparatoris – continuà el senyor Blanes – de la línia Cala Rajada-Sa Pobla, passant per Artà, estan tots fets; no resta altra cosa que la signatura del Ministre i crec que aquesta s’obtendrà si es crea una comissió de gabellins que activi l’assumpte i sàpiga aprofitar l’oportunitat. Trob estrany que encara no s’hagi rebut la subvenció per començar les obres. És precís que Capdepera faci tot un cor, fugi de tot esperit de banderia i es deixi al marge tot partidisme polític o personalisme.”

       A la petició del secretari de la corporació de Capdepera perquè don Rafel encapçali el lloc principal de la comissió que ha suggerit, aquest s’excusa dient que el grup hauria d’estar compost tot  per gent gabellina. Es proposa MATEU MELIS  “Patilla” – que sempre ha donat proves d’amor cap a Capdepera – com a cap de l’esmentada comissió. ANTONI VAQUER “de s’Heretat” comenta que la feinada que les gestions i els tràmits duran mereix el nomenament de Melis, el qual es veu assetjat per l’assentiment espontani de la concurrència. Mateu Melis manifesta: ”No em crec en condicions de ser qui dugui al capdavant aquest assumpte, però estic disposat a encarregar-me del tema, sempre que tot Capdepera hi contribueixi i amb la constant cooperació de don Rafel”.

      “Els aplaudiments no es feren esperar, i tot seguit es va servir un refrigeri. Finalment, s’acompanyà la comitiva d’Artà fins a “sa Creu de terme”, on s’acomiadaren mentre es feien vots perquè en breu temps puguin assistir a cantar un “Te-Deum” en agraïment a la consecució del tren fins a Cala Rajada”.

      El Te-Deum encara espera per poder belar…

      LLORENÇ GARCIAS i FONT “Pujamunt”, reconegut apotecari artanenc, comentava: “El dia que el ferrocarril d’Artà sigui allargat des de la població fins a la desembocadura del torrent de Canyamel, i les Coves siguin il·luminades elèctricament i es puguin contemplar aquelles maravelles que, avui, s’han d’examinar fatigosament a la llum d’una mala làmpada d’acetilè, haurem avançat cap a la modernitat”.

      Garcias posà peu fiter, amb les seves paraules, recordant la caiguda dins les Coves del rei Alfons XIII, al qual denominava S.M. Rei don Anfós, en la seva visita, acompanyat del president del Consell de Ministres, Antoni Maura, amb motiu de la vinguda a aquest indret de l’infant Ferran de Baviera, al mes de febrer de 1923.


Indrets de Canyamel i les Coves, en fotografies antigues, referides per Llorenç Garcias

      Garcias recordà, amb aquesta al·locució, a RAFEL LLUIS BLANES MASSANET, qui fou el primer a pronunciar la paraula “ferrocarril” i qui va treballar i iniciar aquest ideal que no pogué veure complit. Emperò, el seu fill RAFEL BLANES TOLOSA, que compta a Cala Rajada amb un carrer al seu nom (segurament en agraïment del poble de Capdepera per haver aconseguit, desprès de quasi un segle, que  mai no arribàs el tren als nostres indrets), en qualitat de factòtum de la Companyia de Ferrocarrils de Mallorca, a les mateixes dates de 1923, comunicava a  MATEU MELIS  “de Can Patilla”, que, en relació a la vinguda del  transport ferroviari al port de refugi de Cala Rajada, s’havia extraviat la Reial Ordre en la qual s’ordenava que l’expedient passàs a informe de la Junta de Defensa del Regne, amb el recolzament del general Weyler. El 16 de juny de 1924 se celebrava  a Artà una gran festa per commemorar el tercer aniversari de l’arribada del tren, esdevinguda el mateix dia de 1921. El director-gerent de la Companyia de Ferrocarrils, en el seu discurs, apuntava una prompta  posada en marxa de  les obres de les vies fins a Cala Rajada. Assegurava que el president del Consell de  Ministres, ANTONI MAURA, li havia comunicat que “corrien molt bones aigües”. De llavors ençà  han passat,  per als qui no sàpiguen comptar, 87 anys. Sí, si, vuitanta-set...

     Però és que resulta que el 7 d’abril de 1917 – segons es pot llegir a la Revista “Llevant” d’Artà – es comentava el que segueix (que transcrivim literalment) signat per J.Sancho Lliteras:

      – “No hi ha que perdre, idò, les esperances. El ferrocarril no tardarà molts d’anys a arribar al port de Capdepera, si Déu ho vol, perquè està ja aprovada la seva concessió pel ram militar i Obres Públiques; l’expedient camina i, comptant amb diners, podem assegurar la prompta realitat del  tren a Cala Rajada  que tots així desitjam”.

       El Governador, JAVIER UILTÀN, que vinguè a Cala Rajada amb un seguici gros d’autos, convidats  per don JOAN MARCH  per dinar al seu palau i fer una excursió per la nostra costa, visitant les Coves, va comunicar als assistents que el Ram de Guerra de les Balears li havia enviat informe favorable en benefici de la posada en marxa del ferrocarril Artà-Cala Rajada  i que, d’immediat, havia donat l’ordre perquè es redactassin les llistes dels propietaris dels terrenys per on havia de passar el traçat a efectes de les degudes  expropiacions.  JAUME GARAU ALZINA, oceanògraf gabellí, el qual va acompanyar la comitiva i la guià per la ribera, constata les paraules de la màxima autoritat provincial.


Joan March Ordinas "Verga", devora la mar de Cala Rajada

      Per tant, rectificant el que resta apuntat més amunt, no serien 87 els anys d’espera del tren a les nostres contrades, sinó que serien, des de 1917, i segons aquesta narració, 95 els anys que fa que estam pendents, els gabellins, del ditxós ferrocarril, quasi un segle. Mirau per on!

Bartomeu Melis  “Meyme”