8. TEATRE DELS SOCIALISTES I GESTORES A L’AJUNTAMENT
L’edifici del carrer de la Llum, núm. 10 – ara és el 14 –, propietat de BARTOMEU MELIS BAUZÀ “Mengol” i de la seva dona JERÒNIA MAYOL GARAU “Maiola”, va acollir, des de l’1 de juliol de 1935 fins al 18 del mateix mes d’un any més tard (per l’adveniment del Moviment Nacional), la seu de l’AGRUPACIÓ SOCIALISTA DE CAPDEPERA.
Bartomeu Melis Bauzà i Jerònia Mayol Garau, propietaris de l'edifici del carrer Llum
La planta baixa d’aquest immoble, en el transcurs del temps, ha estat destinada a forn, pastisseria, gestoria, autoescola, agència d’una entitat bancària i, actualment, a una tenda d’“Schleckher”, de la multinacional alemanya del mateix nom. Però abans, l’any 1977, va tornar ser el centre dels socialistes del poble, els quals volgueren recuperar el lloc que, en certa forma, els feixistes els varen usurpar.
Edifici del carrer Llum, on es trobava l'antiga Agrupació Socialista de Capdepera (A l'interior hi havia el teatret)
SEBASTIÀ MELIS MAYOL “Mengol”, fill dels esmentats més amunt, i la seva esposa CATALINA SERVERA “Palla” muntaren, en aquesta espaiosa casa, el cafè “Modern”. Al pis, s’hi instal•là un coquetó saló, amb escenari i vestidors, lloc on es dugueren a terme obres teatrals i comèdies, tal volta de les més representatives d’aquells temps democràtics, abans de Franco.
Actors gabellins com MIQUEL FERRER COLL “Gallo”, ANTÒNIA MELIS GILI “Mateveta”, ANTONI VAQUER “Pedrera”, MANUEL FERNÀNDEZ “Murta”, MARIA NEBOT “Raïa” o MARGARIDA HUERTAS LADÀRIA (filla del carrabiner VITALIANO HUERTAS), foren intèrprets d’un vast elenc d’obres. Dues de les més característiques foren el drama de Zorilla titulat “Traidor, inconfeso y mártir” – que va suposar un punt d’inflexió en el sobrevenir cultural de la vila – i l’emocionant “Pan de tierra”.
Molt prop d’aquest emplaçament – a la part alta del casal de ca’n Creus (antigues escoles), concretament sobre el que avui es la botiga-panaderia de “ca’n Àngel”, a la plaça del Orient – hi tenien les formacions politiques de dretes les seves reunions i allí celebraven balls i festes. Els socialistes no volien ser manco i també volgueren provar de fer bauxes, i es decidiren per fer un pati de ball.
Fou dit i fet. ¿Voleu pensar i creure que, en 24 hores, tingueren llest el terreny existent al costat de l’Agrupació, propietat de PERE ANTONI MASSANET “d’es Casino,” on actualment es troba l’oficina de Correus? Idò sí. Els afiliats socialistes eren nombrosos i tots anaren per feina. Una obra que es va iniciar passat el migdia del dissabte, treballant tota la nit, va restar acabada a mig capvespre del diumenge.
Antònia Melis Gili "Mateveta", actriu del Teatre socialista
I, el millor de tot, aquell mateix vespre ja hi hagué ball. La inauguració la va amenitzar l’orquestra “Marvel” de Llucmajor, a la qual es va contractar el dia abans, ja que estaven ben segurs d’aconseguir el seu propòsit.
Com que l’espai estava pràcticament ubicat, porta per porta, amb el centre dretà, els seus membres se’n feien creus (mai més ben dit, ja que d’en “Creus” era el local) quan contemplaven l’anar i el tornar dels 80 carros carregats de terra, arena, ciment, etc, mentre les dones omplien les senalles, fins a tenir l’esplanada acabada. El mestre d’obres MANUEL FERNÁNDEZ “Murta” dirigia l’escomesa. La competència entre ambdues formacions estava servida…
LES MALES LECTURES
El clergat, representat pel rector MONTSERRAT BINIMELIS GALMÉS, per una part, el capellà artanenc ANDREU CASELLES CASELLES “Garameu” i certs col•legis no laics de la comarca, amb el seu professorat lògicament afí, expressaven que “els progressos de la tipografia posats al servei de la impietat van multiplicant els vicis i destrueixen els gèrmens de la virtut”. Es referien al que qualificaven com a “terrible inundació de males lectures”, en què estaven ofegades – al seu dir – totes les classes socials. El rector Binimelis practicava, en el dir dels feligresos, la caritat abans de la temperància. A no ser que tengués davant ell una bona ollada d’escaldums, conill amb ceba o frit matancer…
Des de l’Agrupació Socialista local s’intentava, amb escàs èxit – aprofitant la secció de teatre, mitjançant sainets i curtes peces inspirades, en moltes ocasions, en la seva pròpia doctrina –, rebutjar les campanyes que sobre la trona pregonaven els capellans. L’esglèsia catòlica exhortava els fidels a arraconar els llibres i publicacions “venenoses”, els diaris “flastomadors” o les novel•les i els fulletons “grossers i tavernaris” de “funesta immoralitat” per a les ànimes dels joves i les donzelles, en evitació “dels textos que posen la delectació morbosa en els escrits pudents, que són oracles del mal, els orgues de la corrupció i del pecat” .
Aquestes endemeses eren aprofitades pels actors que representaven, sobre l’escenari de “ca’n Mengol”, fets com els dels llibreters que es consideraven catòlics, els quals posaven a la venda, als seus mostradors, les obres impies que la seva religió condemnava, per no perdre beneficis, o els dels empresaris que es vanagloriaven de ser bones persones i posaven a l’abast dels seus obrers, en evitació de revoltes, “les pàgines innobles i blasfemes”, el mateix que pares que es consideraven cristians, encuriosits pel continguts de les publicacions, autoritzaven aquestes en el si familiar.
I tingueren tant d’èxit, els curts quadres basats en els indicats fets reals, que el TEATRE SOCIALISTA les hagué de repetir amb molta freqüència, com a complement de les selectes obres d’autors esquerrans.
Fins a l’arribada de les hosts del Front Popular (coalicions d’esquerra) a les eleccions municipals de 1936, en el mes de març es constituí de la primera Comissió Gestora de l’Ajuntament de Capdepera, presidida per MIQUEL JULIÀ MELIS “Pruna” (des de sempre recordat per haver fet tancar el primer de maig (festa del treball) l’església amb aquelles paraules seves de que “es tracta d’un negoci, com qualsevol altre “.
El 19 de juliol, dia desprès del Alçament Nacional, les 14 persones que es trobaven dins el cafè “Modern” foren arrestades per piquets feixistes, inclòs el propietari del bar, SEBASTIÀ MELIS, i foren conduïdes a Manacor. Alguns d’ells sembla que ja no tornaren al poble. En Sebastià, entre d’altres, fou alliberat.
COMISSIONS GESTORES DE L’AJUNTAMENT DE CAPDEPERA
BARTOMEU GILI SIRER “Buuc” – estricte regidor de la Gestora i apassionat defensor de les seves idees – comptava amb l’aquiescència dels tres companys de comissió que, amb el batle Julià, tenien al seu abast la direcció de la Sala municipal. Ells eren BARTOMEU MELIS ALZINA ”Saletes”, NICOLAU FLAQUER JUAN i JOAN MOREY CURSACH.
Flaquer i Julià continuaren en el poder, una volta haver dimitit Gili, Melis i Morey, en desacord amb tota una situació que s’anava descontrolant. Per això es formà una segona gestora encapçalada per PERE JOAN SERVERA BRUNET “Cases Noves”, com a batle, amb Flaquer, Julià, PERE PASCUAL ROIG “Patró”, ANTONI MASSANET MASSANET i JOAN MOLL MASSANET.
El batle Miquel Julià "Pruna", Joan Massanet "Ros, Català", el metge Baltasar Covas i en Joan Massanet "Ros, de L'Orient", al davant de l'entrada al Castell de Capdepera
El 26 de noviembre de 1942 es donaren per finides les comissions gestores de l’Ajuntament gabellí, que arribaren a ser cinc, des del març de 1936. JOAN MELIS FLAQUER “Mengol”, ANTONI BRUNET OLIVER (sergent de la Guàrdia Civil retirat), PERE VAQUER OBRADOR “Gató” i MATEU MASSANET MASCARÓ “Titaï” foren els primers edils de la corporació, en distintes etapes. Repetiren, des de el 22 de juliol de 1936, com a regidors, MATEU CURSACH SERRA, JOAN MOREY LLABRÈS, JOAN MOREY TROBAT, JOAN MELIS COLOM, JOAN FLAQUER OBRADOR “Gatò”, BARTOMEU MELIS MELIS “Segó”, ANTONI MOLL ESPINOSA “Camp Mitjà” i BARTOMEU MASSANET TOUS “Carbó”.
TROBALLA I NAUFRAGI
* A Son Jaumell, dins propietat de NICOLAU MOLL “Talaïa”, fent uns fonaments, s’ha descobert una interessant cova sepulcral amb moltes de restes humanes i ceràmica antiga. Tot Capdepera ha acudit a veure-ho, i també de pobles de veïnat. L’autoritat ha manat que es traguessin els objectes de ceràmica i que als morts els deixassin tranquils, allí sepultats.
* El gran temporal a la mar, molt ferest a Cala Rajada, va fer córrer perill a les barques de dins Cala Gat, on no era possible atracar-s’hi. El vaixell d’ANTONI MOLL “Miquelet” restà a mercè de les ones i s’estavellà contra les penyes.
Aquesta barca desplaçava unes 60 tones i havia de sortir cap a Alacant amb carregament de metro. Les pèrdues foren considerables, ja que només se’n pogueren rescatar unes 11 tones. Hi ha un grapat d’embarcacions que romanen al fons de Cala Gat per causes semblants, segons ens explicà Antoni Flaquer Obrador “Coïx” amb motiu de la projecció del seu arxiu de fotografies a l’antiga “Fonda” de “Casa Mateo” del carrer Elionor Servera.
