6 -  CARNESTOLTES, FRARES, COMEDIANTS, INDUSTRIALS I POLITICS….

   – “L’estat del temps, factor decisiu en tantes de coses, ha contribuït en gran mesura a la desanimació dels carrers de Capdepera en les desfilades del carnestoltes, els “darrers dies” (carnaval), en aquest any 1930, si no fos per les dues o tres dotzenes de “tapats” – quasi tots amb la més refinada “poca gracia” – que pràcticament han passat desapercebuts. Amb la mania de canviar de sexe amb els vestits que, de fa anys, es repeteixen, entre el nostre jovent, podríem, tal vegada, trobar una de les causes del retràs de què tan sovint ens hem de lamentar” predicava el Vicari  GUILLEM FEMENIAS.

   Precisament, fou aquest pastor de l’església catòlica un personatge avançat al seu temps – malgrat les precedents manifestacions fetes a un dels seus sermons– que tengué la seva vivenda, en qualitat de “vicaria in capite” de la parròquia, sobre l’edifici del convent dels frares ligorins, que tampoc eren molt propicis a tolerar els aldarulls de les calendes dedicades als “disfressats”.

    Valgui aquesta introducció per a referir-nos al  TEATRE DE CA’S VICARI – com l’anomenava una gran part dels gabellins – o TEATRE DEL  CONVENT.


Teatre del Convent o de Ca's Vicari. Escenari i pati d'espectadors.
Foto Antoni Flaquer "Coix".  

   Al mateix solar on, actualment, es troba el Teatre de Capdepera, o Municipal, existia l’esmentat convent de l’orde religiosa de SANT ALFONS MARIA DE LIGORI. Allí s’impartien classes, era el col•legi dels ligorins – d’on prové el nom del carrer Col•legi –, un emplaçament docent en el qual, transcorregut el temps, mai no tornà a haver-hi cap escola.
 
    Els “Hermanos” hi tenien un petit, petitó, teatret per a fer-hi representacions i comèdies que, lògicament, no atemptassin contra la moral i els bons costums. Capdepera era un poble on la cultura era part vital d’una nombrosa majoria dels seus habitants. Cert és que les comparacions solen ser odioses, però no ho és manco poder constatar – amb la perspectiva que ofereixen els temps passats – que per aquestes latituds del llevant mallorquí la nostra gent podia, sens dubte, presumir de culta i estudiosa respecte d’altres indrets propers.

    Sobre l’escenari del TEATRE DEL CONVENT sembla que s’hi dugueren a feliç terme posades en escena de qualitat. Drames com “Dos sargentos franceses” o “L’orgull de la boniquesa”, i també els aguts o divertits arguments d’obres com “Baño inesperado” o  “Visites impertinents”, posaren el llistó molt alt i conferiren un cert bilingüisme a les representacions teatrals dels ligorins.

Escena de l'obra "Dos sargentos franceses"





















     Mossèn JOSEP SANCHO “de la Jordana”, BARTOMEU MELIS “Patilleta” i els mateixos membres de l’orde religiosa potenciaren el també anomenat TEATRE DE CA’S VICARI on, anys més tard, va fer el seu infantil debut JOAN MARIA MELIS “Mengol”, el qual, pel temps, es va convertir en un destacat actor de les companyies “Artis” i “Xesc Forteza” i que, encara avui, podem veure a  diferents sèries de televisió.

INDUSTRIALS DEL METALL

   L’ajuntament de Capdepera nascut el 31 de maig de 1931 va propiciar la constitució d’una mena d’associació d’industrials locals dedicats al metall (preferentment ferrers, la majoria d’ells). Aquell consistori integrat per MIQUEL CALDENTEY GINARD “Creu” –batle–, JAUME VAQUER CARRIÓ (conegut com “Patró Gató”), LLUCIÀ SIRER TERRASA, GABRIEL FLAQUER ALZINA “de Son Pocapalla”, BARTOMEU FEMENIAS SANCHO, GABRIEL FLAQUER MASSANET “Lloveta”, BARTOMEU SUNYER SALAS “Forn”, BARTOMEU PRATS FLAQUER, FRANCISCO TERRASA MELIS, MATEU GARAU HOMAR i JERONI FORNÈS FLAQUER “Mosson”, tinguè una durada fins al primer dia de juliol de 1935.

    En realitat, no fou ben bé així, tota vegada que la renovació de l’ajuntament no va incloure ni un sol regidor nou. Continuaren els mateixos membres. El 8 de juliol va passar a ostentar la vara de comandament LLUCIÀ SIRER TERRASA, per a finalitzar quatre mesos més tard. Sembla que a Sirer li agradava més estar en segon terme i per això, el 2 de desembre, va demanar la seva substitució. Passà a ser el batle un dels regidors: GABRIEL FLAQUER MASSANET, i es va recompondre la corporació  municipal (amb idèntics personatges, ni un sol nou regidor) fins al 23 de març de 1936.  Sembla que aquella dita tan coneguda dels “cans i els collars” prové d’aquest temps.

    I tornant als industrials i ja per tancar el present capítol, l’il•lustram amb una instantània de l’associació esmentada, captada, precisament, al pati del convent del carrer Col•legi, que ha donat  peu a la primera part d’aquesta narració.

Industrials del metall i ferrers de Capdepera

    Ells son, d’esquerra a dreta: LLORENÇ LADÀRIA “Ferrer” (fill de Francesc Ladària, ja citat a anteriors capítols), JOSEP FERRER “Cofeta”, JERONI ALZINA ROIG “Jeroniet”, LLUCIÀ SIRER “es Ferrer”, ANTONI CURSACH “Ferreret”, JOAN TERRASA “Mosson”, MIQUEL REUS  “de ca’n Reus” i  PEP TERRASA SANTANDREU “Cirera”.

   
Bartomeu Melis  “Meyme”