ENQUESTA PAMBOLIERAEls qui primer posen l’oli després la sal i finalment la tomàtiga representen el 14,89% del total, un 45,82% menys que els qui primer posen la sal segueixen amb la tomàtiga i acaben amb l’oli. Els qui el fan amb pa moreno i primer hi posen la sal representen el 35,81% del total i el 68,32% dels qui mengen pa moreno i el 77,05% dels qui es fan el pa amb oli amb pa d’es Juva, en canvi els qui mengen barra i primer posen la tomàtiga seguit de l’oli i finalment la sal són el 54,07% dels qui mengen pa blanc, el 67,21% dels qui prefereixen el moreno i el 48,93% dels qui prefereixen els llonguets. Els qui primer freguen la tomàtiga després aboquen l’oli i acaben amb la sal són el 51,76% dels qui el preparen amb pa blanc el 37,38% dels qui ho fan amb pa moreno i el 48,74% dels qui compren llonguets, en canvi als qui més els agrada el pa blanc i primer l’unten amb l’oli després amb la sal i acaben amb la tomàtiga són un 2,41%, curiosament un 1,76% dels qui mengen el pa d’es Juva segueixen el mateix ordre. Primer la tomàtiga després la sal seguit del pa blanc i finalment hi aboquen l’oli són el 14,85% i en ordre invers però amb pa moreno enlloc de blanc són els 13,85% dels enquestats. Tots els qui els se fan amb llonguet freguen la tomàtiga i posen la sal per la part de la molla menys un que és colló. Primer la sal, seguit de l’oli per acabar amb la tomàtiga sobre pa blanc son el 34,12% dels qui mengen barra els qual en un 89,62% primer freguen la tomàtiga després i posen l’oli i acaben amb la sal, un 23,70% menys dels qui fan el mateix procés amb el pa del Juva. Segueixen el mateix ordre els menjadors de pa blanc i llonguet en un 27,18% sempre i quan l’oli no vagi en segon lloc en canvi els qui ho fan en ordre invers i posin l’oli a lo darrer arriben al 68,74%, els qui primer freguen la tomàtiga i els agrada la barra són el...
A continuació l'enquesta:
| COSES EN LES QUE ENCARA PODEM DECIDIR 1: En quin ordre et prepares el pamboli? | ||
|---|---|---|
| Tomàtiga, sal i oli | ||
| 58 | 32.8% | |
| Tomàtiga, oli i sal | ||
| 51 | 28.8% | |
| Sal, tomàtiga i oli | ||
| 19 | 10.7% | |
| Oli, sal i tomàtiga | ||
| 17 | 9.6% | |
| Oli, tomàtiga i sal | ||
| 15 | 8.5% | |
| Sal, oli i tomàtiga | ||
| 15 | 8.5% | |
| No m'agrada el pamboli | ||
| 2 | 1.1% | |
| Nombre de votants | : 177 |
| Primer vot | : dissabte, 19 de novembre de 2011 19:05 |
| Darrer vot | : diumenge, 27 de novembre de 2011 12:46 |
Però sapigueu que de coses tan sezilles també n'escriven llibres:
Vos recomanam la lectura d'aquest llibre on linePa amb tomàquet: les receptes més senzilles i saboroses de la Mediterrània
Escrit per Jaume Fabrega(Segona edició)Aquest plat és sens dubte alguna cosa més que un tros de pa. A les Illes s'ha convertit en un hàbit de bona part dels seus habitants, és ja un costum mil· lenari. A més d'un recurs, sopar de pa amb oli és una institució en moltes cases, una tradició que ha derivat en gairebé una cultura. "Quedem aquesta tarda per prendre un cafè?" "Ens veiem aquesta nit per prendre una cervesa?" Probablement són les dues formes més habituals de concretar una cita a Espanya, ja sigui de plaer o de negocis. Però a les Balears hem incorporat una nova manera: "Podríem quedar aquesta nit. Fem un pa amb oli a casa meva? "I és que el pa amb oli convida a conversar.
Però que és un "pa amb oli". Per Alcover i Moll és una "menjar molt freqüent en les famílies modestes, consistent en una llesca de pa xopa d'oli i una mica de sal o de sucre". Avui dia la recepta intrínseca d'aquest terme inclou el tomàquet, bé refregat, bé en rodanxes. Això ha estat obra de les noves generacions, ja que els més grans encara diferencien un "pa amb oli" d'un "pa amb oli AMB tomàtiga". El pa amb oli és mil · lenari, el pa amb oli i tomàquet, només té uns segles. Així de senzill.
Tomàs Graves assegura en el seu llibre Volem pa amb oli que aquest plat "no figura en els llibres de cuina perquè sembla massa senzill, i, per tant, indigne d'ocupar un espai reservat a les receptes més difícils d'explicar. Segons el meu punt de vista, fer un pa amb oli és com tocar el rock'n roll: és tan fàcil, que poca gent ho sap fer ".
El nostre protagonista, el "pa amb oli", també ho és per tota la Mediterrània. D'una manera o altra, al llarg del Mare Nostrum el pa amb oli ha representat durant segles el puntal d'una dieta de supervivència. A Mallorca hi ha un gran respecte cap a aquesta vianda, ja que durant molt temps ha evitat que molta gent es morís de fam. Gràcies al pa amb oli, avui molts poden gaudir a casa d'un autèntic ritual. Superada la barrera de la necessitat s'ha convertit en la base d'una tradició que es pot definir amb aquesta frase: "els mallorquins no sopem, mengem pa amb oli".
Definir la fórmula correcta de preparació d'aquest menjar és molt complicat. La seva senzillesa és inversament proporcional a la seva tècnica d'elaboració. Hi ha tantes formes correctes de fer un pa amb oli com a persones diferents que en mengen cada dia. No es pot tirar de manual. Tot depèn de factors geogràfics (es diu que al Pla de Mallorca es prepara de forma diferent a la Serra), de la família, del gust personal i fins i tot de l'estat dels ingredients: si el pa està torrat o no, si el tomàquet és refregat o tallat en rodanxes ...
A sis es poden reduir bàsicament les formes de preparar-lo. 1. Primer el tomàquet, després la sal i finalment l'oli. 2. Primer el tomàquet, després l'oli i finalment la sal. 3. També n'hi ha que primer posen l'oli, després el tomàquet i finalment la sal. 4. Una altra opció és primer la sal, després l'oli i finalment el tomàquet. 5. Sal, tomàquet i després l'oli. 6.Y finalment, primer l'oli, després la sal i finalment el tomàquet.
Totes les maneres d'elaboració tenen els seus pros i contres: si refregues primer el tomàquet, el pa no es beu l'oli i es surt pels costats, si poses l'oli primer, se't sortirà per baix, caurà i et tacarà la roba. A més, si poses l'oli primer, et deixa el pa tou i al refregar el tomàquet, aquest patina. També és cert que l'oli per sobre del tomàquet el fa més atractiu a la vista, però també pot resultar més embafador. En fi.
Tot és important en un pa amb oli. El pa, l'oli, la sal, el tomàquet ... fins i tot el ganivet o el setrill. Com més ampla és el full del ganivet, més recta et sortirà la llesca a l'hora de tallar-la. Pel que fa a l'oliera "és fonamental per aconseguir un bon raig d'oli. El dibuix que fa l'oli sobre el pa, és tan personal com la signatura. Observant les persones quan vessen l'oli les veus fent línies creuades, en forma de 8, espirals, o de costat a costat, per tant, l'oliera pot ser tan personal com una estilogràfica ", assegura Tomàs Graves.
El pa "pagès" o pa mallorquí és l'utilitzat en aquestes lides. Es tracta d'un pa sense adulterar, elaborat amb només farina, aigua i llevat. És un pa que és igual de bo avui com demà, que aguanta una setmana dins d'una bossa de tela. Diuen els experts que el millor pa amb oli és aquell elaborat amb pa del dia anterior i passat una mica per la "torradora". Avui dia el pa pagès segueix sent el més sol · licitat per al pa amb oli, encara que altres bases han anat adquirint amb el temps molta importància. És el cas del "llonguet", panet que ha servit per popularitzar un pa amb oli molt especial: la "llagosta". Diuen que li van donar aquest nom al Bar Bosch de Palma, quan la dona d'un dels propietaris va exclamar "¡Sembla una llagosta!" En comprovar el color vermell ataronjat que havia adquirit el llonguet amb el tomàquet refregat. Una altra versió prové del cafè Moka Verd, també de Ciutat. Uns clients van demanar un pa a mb oli, però a l'hora de elaborar-lo, el propietari es va adonar que ja no li quedava pa, ni tomàquet de "ramallet". Va agafar llavors un llonguet, el va tallar per la meitat, ho va passar una mica per la torradora, li va posar oli, sal i unes rodanxes de tomàquet d'amanida molt fines. Ho va tornar a tapar i el va servir. En provar-ho, un dels clients va exclamar: "això és més bo que una llagosta".
El pa amb oli és pa amb oli. Però a partir d'aquí s'accepta qualsevol tipus de suggeriment, ja que admet qualsevol tipus d'element, ja sigui vegetal com animal. El mestre cuiner Toni Pinya diu que "El pa amb oli no rebutja res, exceptuant altres greixos: no t'ho menjaràs amb sobrassada o amb una fruita oleaginosa, com són les avellanes, en la mentalitat mallorquina no encaixa. Però si amb figues seques, panses, una rodanxa de poma o taronja, tot tipus de confitats, formatges, els derivats del porc i de peixos dessalats com el bacallà cru, el calamar sec, o els arengades ". Aquesta última modalitat, la dels arengades, que un temps enrere va obtenir molt èxit, s'ha oblidat, el mateix que la utilització de l'all tendre, sens dubte un dels millors complements del pa amb oli, però que s'ha convertit en incompatible amb el tracte social d'avui en dia. Un altre dels elements que millor ha casat històricament amb el pa amb oli ha estat les olives. En temps de fam, a falta d'oli, els vilatans fregaven una oliva sobre el "pa torrat", l'anomenaven "pa torrat brut".
Avui, però, la gran estrella que acompanya el pa amb oli, a més del tomàquet ja unit universalment a ell, és el pernil serrà (molta culpa d'això l'ha tingut Casa Gonzalo, de Gènova, que va ser el primer restaurant que va oferir pa amb oli amb pernil, allà en els anys 50).
"Resulta irònic que avui l'embotit més sol · licitat per acompanyar un pa amb oli sigui precisament el que mai s'ha fet aquí. I no és menys irònic que l'embotit més famós de les Illes, la sobrassada, mai acompanya un pa amb oli ", explica Tomàs Graves en Volem pa amb oli.
I el maridatge del pa amb oli? Amb formatge o embotits, sens dubte un vi negre amb força. Si és mallorquí millor, perquè els vins de la terra tenen un punt d'astringència que neteja el paladar i compensa l'excés d'oli. Però si el pa amb oli i tomàquet l'acompanyem amb anxoves o tonyina, per exemple, es recomana el vi blanc i fins i tot una cerveseta. I pels que no beuen alcohol, el millor és l'aigua mineral. Potser un suc de taronja natural podria ser gustós, però mai un refresc, ja que les begudes dolces no peguen molt amb el pa amb oli. De petit, que no ha mullat un pa amb oli en la llet als matins? És una altra opció.
En els últims anys i després de la sorprenent proliferació de restaurants especialitzats en pa amb oli (les pambolierias), aquest popular menjar ha derivat cap a acompanyaments tan singulars com agradables. A saber: esclatasangs, costelles de xai, truita, ou dur picat, tomàquets secs de Sóller, escalivada, calamars a la romana, pit de pollastre, ... I és que el pa amb oli no necessita res més, però accepta qualsevol cosa.
Realment no hi ha molts establiments de recomanar pel que fa a degustar un pa amb oli inoblidable, ja que demostrat està que hi ha molt pocs llocs on et facin un pa amb oli com toca. I això que és senzill. Com a casa, enlloc. Tot i això, un dels restaurants que millor acompanya els pa amb oli a Mallorca és si dubte el Cap d'es Toi, a Porto Cristo. Citarem un altre a Eivissa, el Can Costa, a la localitat de Santa Gertrudis, tot un temple del pa amb oli i tomàquet. I para de comptar.
L'oli d'oliva és conegut pels seus efectes benèfics, ja que manté el cor sa i les hormones equilibrades. Permet una bona digestió. I a més, treu la ressaca. L'all, és un capellà tot conegut per la medicina popular des de temps immemorials. Els tomàquets són rics en minerals i vitamines. Ajuden a netejar la sang i el fetge, eliminant toxines i l'excés d'àcid úric del cos. I el "pa moreno" aporta la fibra necessària. Ja ho diu el refrany:
"Pa amb pa, menjar de beneïts. Pa amb oli, menjua de savis "
Conten que hi havia un vell savi que habitava en una cova a la part alta de la muntanya i que havia arribat al coneixement universal gràcies a la meditació ia una dieta d'una llesca de pa i unes gotes d'oli d'oliva cada dia. Un jove decidit a abandonar la vida mundana i trobar el sentit de la vida, va iniciar un viatge de pelegrinatge per conèixer el vell savi. Va arribar a ell, i aquest el va convidar a romandre amb ell a meditar. Van passar les hores, els dies, les setmanes i els mesos, fins que un dia perdut en el temps, el vell savi va considerar que el seu jove deixeble ja estava preparat i va trencar el silenci:
- Fill, meu, crec que ja estàs preparat. ¿Quin dubte assalta la teva ànima?
Aquell, finalment va llançar la pregunta que tant temps portava recorrent el seu interior:
- ¿Mestre, què és la vida?
El vell savi va respirar fons, va meditar un instant i va proclamar:
-La vida és un pa amb oli rere l'altre. O no?
