Espipellades de la X  Mostra de Llampuga…i del cap de setmana del peix fresc a Cala Rajada

Quan han passats uns dies des de la darrera edició de la Mostra de Llampuga, voldria aprofitar les planes de Cap Vermell per a comentar algunes anècdotes, comentaris, xafarderies i altres herbes que han arribat a les meves orelles passejant pel recinte.
El primer que vull dir, i ho dic per endavant, és que la mateixa celebració de la Mostra és tot un èxit, i per això no vull deixar de donar les gràcies a la Confraria de Pescadors (i companyia), a la regidoria de festes (amb na Carme Corraliza al davant) i a l’empresa que ha estat al davant. I també al que fan feina i no se veuen  tant, la brigada, la policia, els treballadors de l’ajuntament, els voluntaris... no voldria deixar-me a ningú. Aquesta primera foto dels preparatius i del moll en plena preparació



Dit això anem per olivetes. Sembla que, més o manco, les activitats previstes han anat moderadament bé, malgrat algunes expectatives no s’han arribat a complir. El divendres, amb les tapes, se pogué gaudir d’un bon ambient al moll i assaborir els plats preparats pels bars que hi participaren i escoltar música en directe. Jo diria que eren pocs, i això té més mèrit, però s’ho varen currar i l’oferta era atractiva. La resposta del públic, sense ser excessiva, la vaig trobar suficient i se veien cares de satisfacció i alguns comentaris elogiosos, especialment referits a alguns  plats. El concurs, tot i ser anecdòtic, va crear expectació i l’entrega de guardons semblava “l’entrega dels Òscars”.





Dissabte tocava paella de pop i llampuga. Se pot afegir alguna cosa al que s’ha comentat a Cap Vermell... no me surten més elogis. Parlen de  devers 1300 racions, que ja n’hi ha. A jo me recomanaren esperar a la darrera paella i reconec que no vaig poder resistir i vaig menja de la primera (hi havia gana!) i la vaig trobar excel•lent. Si, com diuen, la segona era millor no me la puc ni imaginar. Segur que era melassa! L’ambientació amb les corals de la tercera Edat  de Capdepera i  Cala Rajada cantant havaneres, la vaig trobar molt encertada.



El dissabte a la plaça dels Pins també hi havia “moguda” amb una mena de mostra artesanal i l’exposició dels “àudio cars”.  De cotxes hi havia alguns amb muntatges espectaculars, no veig com se pot circular amb tants de decibels  a l’esquena  (en aquest cas al maleter!). Com a botó de  mostra la "desfilada" pels carrers de Cala Rajada... aconseguiren cridar l'atenció, i més d'una queixa de vianants que no sabien de què anava l'història. Us deixo unes fotos per a veure com eren els cotxes, bé els aparells adosats als cotxes.





Ah! També hi havien motos..i grosses! I cotxes antics...





I diumenge arribà el plat fort, festivament  i gastronòmicament  parlant. La Mostra obrí les portes a les autoritats a les onze del matí i començà el volteig per les paradetes. Me sembla que enguany hi havia menys varietat, però l’oferta resultava excel•lent i la presentació molt atractiva. De les receptes clàssiques (bàsicament en mans de la confraria i l’Associació Sol Naixent) poc a afegir sinó que mantenen el llistó alt, molt alt. De l’oferta dels hotels només puc donar l’enhorabona.. quin cuiners que hi ha pel poble! Algunes receptes eren autèntics monuments.



He de reconèixer que tinc un bon estómac, i que vaig haver de repartir les propostes culinàries en dues sessions, però vaig ser incapaç de provar tots els plats. MNirau quines carones més contentes, just començar la Mostra, quan el cansanci no ha fet presència. Amb aquest personal.. Qui té por?









Ara per ara desconec si ha hagut una reunió de valoració dels resultats, la sensació personal és que a mig dia hi havia molta gent. Tampoc era angoixant, però vaig tenir molta dificultat per trobar lloc per seure...i manco a ombra! Qui deia que havien de  llevar les carpes?
La nit de la Mostra, en canvi,  me va semblar més fluixa que altres anys. Aquí per ventura si s’ha de treballar per donar-li un altre caire... no sé com s’hauria d’enfocar però penso que s’hauria d’enfocar cap als visitants dels pobles del voltant, als turistes i de la pròpia gent de Capdepera. La meva opinió queda exposada. 

Els comerciants de Cala Rajada tornaren a muntar les carpes al passeig,



D’aquest dia vaig trobar curiós que acabada la volta de les autoritats i les declaracions premsa del Conseller visitant, com no havia corralet tothom l’escampà més aviat que de pressa. I que quedi ben clar que els polítics locals, majoritàriament, tornaren (suposam que pagant el seu corresponent tiquet) a gaudir de la mostra com un més dels visitants. Els que no ho feren els s’ho perderen. 

Un polític local comentà l'absència de la presidenta del Consell de Mallorca, qui delegà en un senyor pel que tothom demanva el nom... sembla que ningú el coneixia. El que no es perdé l'esdeveniment, però va ser el cap de llista al Congrés dels Diputats, Sr Ramis, ben ficat en la pre-precampanya. No sabem quin càrrec té al govern o consell, però anava entre les primeres autoritats com si fos allò més. Per cert, anava vestit ben informal. I parlant de vestits, dir que les autoritats i acompanyants lluien  roba de tall molt clàssics, bè alguna  necessitiva un parell de classes de combinació de colors (Ahi Maria, et trobo a faltar. Bé a tú no als teus comentaris... hi ha coses que només veis les dones! Ja ho diu la meva), però poc puc dir jo seria dels que farien el ridicúl en aquest aspecte.
No faltaren brindis pel futur de la Mostra, però no se compremeteren ajudes per a la celebració de la propera edició. Ja se sap la cançoneta que estam en crisi i s'ha de retalllar per tot.



També vaig sentir molts de comentaris del tema del preu, tot justificat com manca de subvencions, molta gent trobà que tretze euros era una mica car... a jo me va saber més greu que s’inclogués la copa d’herbes en el menú i no una beguda qualsevol. Això, el preu, també s’hauria d’estudiar en tenir els balanços i l’experiència que ha donat aquesta edició. Edició que, malgrat els retalls en alguns aspectes, resultà més que digna. Una frase agafada al vol diumenge vespre: ” No hi ha focs artificials, és una llàstima... però tot esta ben net i curiós que és el més important i a totes les fires i mostres no és així”. Parlant de retallades, a la tallada de la cinta inaugural no hi havia hostesses per sostenir-la però dues ninetes els substituïren molt bé. Tampoc hi havia el gran i espectacular arc a l’entrada, però una pancarta anunciava la Mostra ben dignament.
En fi, que esperam que els comptes surtin i la  11a  edició surti millor. 



En conjunt un molt interessant cap de setmana amb un bon sol (les platges eren plenes de banyistes tot i ser a l’octubre, com podeu veure a la foto), bona oferta gastronòmica, mercadets  i molta gent per Cala Rajada.