Carregar-se la llengua 

   Fa uns dies, llegia unes declaracions de la Directora General de Cultura i Joventut en què deia que amb tants d’enfrontaments ens carregaríem la llengua. He de dir que tot i que la nostra diferència ideològica és evident, tinc simpatia personal cap a Isabel Cerdà, per tant, des del meu respecte cap a la seva persona, només puc afegir que té raó, amb  la nova política lingüística del Govern balear, es carregaran la llengua.

   De fet, no dubt que quan en una societat bilingüe una de les llengües és considerada, en tots els àmbits, un requisit (obligació) -com és el cas del castellà- i l’altra considerada un simple mèrit per accedir a l’administració pública –el cas del català-, això suposa, senzillament, iniciar una política d’arraconament d’una de les dues llengües (evidentment la catalana) per intentar que la nostra societat esdevingui monolingüe.

   Per altra banda, voler implantar la lliure elecció de llengua en una societat en què una d’elles és requisit i l’altra no, també suposa, al meu parer, un intent de carregar-se la llengua més feble.

  Tenir un president que diu que a Balears no diem got, sinó tassó, tal vegada no suposa voler carregar-se la llengua, sinó que suposa un desconeixement de les diferents formes dialectals del conjunt de l’arxipèlag.

   Tenir un Conseller de Turisme que es nega a dir una paraula amb la llengua materna de molts dels ciutadans d’aquesta terra, també ajuda a fomentar el desconeixement i el desprestigi d’una de les dues llengües oficials.

   De totes maneres, després d’escoltar declaracions en contra del Decret de mínims i de la Llei de normalització lingüística, i d’escoltar alguns membres del Partit Popular durant la recent campanya electoral, a ningú sorprèn la seva voluntat de carregar-se la llengua, o sí?

   Per tant, evidentment, trob encertat que es digui que el govern actual amb aquesta actitud es carregarà la llengua pròpia de la nostra Comunitat.

 
Joan Ramon Bosch Cerdà