Sí, però amb totes les conseqüències? Ajuntaments, organismes socials, empreses de mercat i consum?, no siguem laics a mitges, és a dir, acordant no assistir als actes religiosos de caràcter popular, per cumplir la Constitució o per no ferir les susceptibilitats dels qui no segueixen aquella religió, i després voler organitzar les festes patronals, les dels sants, com sant Antoni, o les commemoracions anyals de Nadal, carnestoltes, Setmana Santa, Pasqua, etc., omplint els carrers i els mostradors de referències religioses. Com quedam?. Laic (respecte al poble), sí, però no "light" (sense propietats). ¿No comença a ser hora que la societat torni els sants i les seves festes a l´Església i que els practicants, siguem molts o pocs, les puguem celebrar amb autenticitat i com expressió de la fe que tenim, com a persones i units en comunitat?

 

Laic no vol dir "sense religió", sinó, "poble" i un ajuntament o estat laic és un ajuntament o estat al servei del poble i el poble es compon de cadascun dels ciutadans, sense excepcions, i de cadascun dels grups i associacions, sense excepcions. Respecte a tots. Laïcisme, en canvi, és fer parts i quarts, estar al servei d´uns o afavorir-los i no tenir en compte uns altres per les raons o circumstàncies que siguin: religioses, culturals, ideològiques, de raça, llengua, etc.


Si un ajuntament és laic ha d'atendre a tots i sense posar-se al lloc que correspon als individus o col·lectius, a no ser per suplir i pel bé comú. L´ajuntament té distints departaments amb els seus regidors per dur a terme la seva missió de servei al poble... I, encara més, un ajuntament pot arribar i ha d´arribar a altres entitats culturals, esportives, populars, religioses, d´esplai, etc., que actuant com a particulars, ajuden al bé comú i poden rebre la seva ajuda i suport.


Així, està bé que un grup o associació faci la festa del meló o del botifarró o de la nit més llarga o del sequer o de matances o del caçador o de lo que sigui i que l´ajuntament, si és pel bé comú, ajudi i els procuri un lloc adient. I també està bé que l´Església faci la festa de la Mare de Déu de la Salut o de Sant Sebastià o de Sant Antoni o del sant de cada poble o de Nadal o de Setmana Santa o, com en l´actualitat, una pregària pública, oberta, ecumènica al cementiri... i que l´ajuntament ajudi, si aquest col·lectiu li demana i és pel bé comú. Per això, segons el meu parer, un ajuntament laic ja no ha de programar les festes religioses i patronals, que ja tenen qui ho farà, perquè, si no és així, a vegades, en l´actualitat, hi ha actes de festes patronals que feren la sensibilitat dels cristians. Si un ajuntament, endemés d´aidar les festes dels col·lectius, vol fer les seves festes, que inventi la festa o la diada o la setmana de l´ajuntament... Però, que per fer festa, no empri el nom que pertany a altres.


Hem començat la tardor i prest ens prepararem per celebrar Nadal. Com ho hem de celebrar? Com a societat "light"? Recordant la festa pagana del Sol? Adorant el consumisme? Celebrant el naixement de Jesús? Hi haurà festa externa o apagarem llums, músiques i anuncis per no ferir susceptibilitats? Qui ha d´organitzar les festes de Nadal i a on? Té sentit el carnestoltes abans de la Quaresma i per què? Són preguntes que necessiten resposta dins una societat que volem que sigui adulta i on demanam llibertat, democràcia i respecte. Donem a cadascú el que és seu i que cadascú actuï segons les seves conviccions. No mesclem ous amb cargols.


I per acabar, una darrera consideració. Si les autoritats poden presidir un concert d´una ONG o la final de la copa del Rei o el fi de curs escolar o la inauguració d´un hospital o assistir a la festa del meló o a la fira del llibre o rebre la flama del correllengua..., per què no poden estar presents a la celebració principal d´un col·lectiu de ciutadans que viuen la seva fe en Jesús? Un ajuntament laic ha d´estar al servei de tots i ha de voler conèixer "in situ" la realitat de tots els grups i col·lectius que formen la societat. No només en temps de campanyes electorals. Assistir a les activitats d´uns grups i a les d´uns altres, no, seria fer parts i quarts, fer laïcisme.


Per tot això, benvinguts els ajuntaments laics i la societat laica, si ho són amb totes les conseqüències de servei i respecte per a tots, donant cabuda a tots per construir el bé comú.