Ple molt més tranquil que l’extraordinari de les taxes municipals. D’una banda, un únic tema a l’ordre del dia, de l’altra un Joan Ferrer molt més assossegat. Només el to de veu, que no les formes, d’algun membre de l’equip de govern ens donà la impressió de certa alteració.

Els enfrontaments verbals, quan es perden els papers, no ens agraden gens ni mica, i haver de recollir “perles” ens sembla un mal símptoma. Així que benvingut aquest Ple en què, postures polítiques a part, qui més qui menys es va mantenir dins els límits d’allò que es coneix com a cortesia parlamentària.

Hem dit que hi havia un únic punt a l’ordre del dia, a més de la lectura i ulterior aprovació de l’acta de la sessió anterior, que no es varen poder dur a terme perquè l’acta encara no estava redactada. El punt a debatre feia referència a la inscripció de fitxers de l’Agència de protecció de dades. Del que es tracta és d’aplicar la Llei 15/99 sobre tractament informatitzat de dades de caràcter personal, que obliga a regular l’ús de fitxers que contenguin aquest tipus de dades. I tot perquè se’n faci un ús adequat, evitant que les dades es puguin manipular, divulgar o, fins i tot, vendre. Això concerneix, evidentment, als funcionaris que operen amb aquest material.

De manera totalment previsible, la proposta fou aprovada per unanimitat.

La mica de xou arribà amb els precs i preguntes. Algunes d’aquestes, de menor importància (butlletí informatiu del Teatre i de can Creu d’Inca, horari de la Deixalleria, col·laboració de l’Ajuntament a la festa de l’Associació de Comerciants, contractació de personal, construcció d’un nou edifici de la Sala, regeneració de l’Agulla...), foren contestades per Climent Crespo, Rafel Fernández  i Mateu Garau, i vàrem entendre que més o manco satisfeien a qui les havia plantejades: Joan Ferrer i Mateu Melis.

El tema estrella va tornar ser la piscina municipal, i no tant per una pregunta com per un aclariment que Joan Ferrer va voler fer sobre el procés d’adjudicació de la concessió d’explotació. Com sabeu,  perquè distints membres de l’equip de govern ho han reiterat, es preveu un dèficit que pot arribar als 450.000 euros anuals. Segons Joan Ferrer, el plec de condicions s’havia sotmès a una junta de portaveus, que hi havia donat el vist-i-plau, i a més s’havia aprovat en un ple de febrer de 2007 amb el suport d’UCAP-UM i del PSOE. És més, segons Ferrer, tant Pep Serra com Pilar Muñoz, portaveus respectius, havien reconegut que el plec recollia propostes que havien fet.

En la discussió hi varen intervenir, a més del mateix Ferrer, Pilar Gasull, Mateu Garau, Maria Orts, Rafel Fernández i Sebastià Sureda. Fou en aquest estira-i-amolla quan la discussió assolí el major grau de duresa, però no s’arribà a desbordar. I, evidentment, no es posaren d’acord. En Joan Ferrer va dir que si ell diu blanc, d’aquí a deu anys encara serà blanc, i per tant no entenia com el PSOE i UCAP-UM poguessin dir una cosa a començament d’any i ara en diguessin una altra. Aquesta era l’acusació d’·anar per lliure”, que havia fet als actuals responsables del grup socialista en un ple anterior. Rafel Fernández va respondre que comptaven amb el suport de la seva agrupació, i fins i tot de la Federació i de Madrid, i que n’eren els legítims representants, i que en política s’evoluciona i que rectificar és de savis. Sebastià Sureda va afegir-hi que de cap de les maneres assumirien 1’1 milions d’euros de millores que els adjudicataris de la piscina volien carregar a l’Ajuntament. I Joan Ferrer va tancar les seves intervencions dient que l’adjudicació es va fer d’acord a una puntuació, i que s’havia de complir l’acord signat.

I així ens vàrem quedar. És a dir, esperant que algun dia la piscina sigui alguna cosa més que aquell buc blau devora el camp de futbol.