No vols brou?, idò "taxa" i mitja!
Ple Extraordinari d’euros, de taxes municipals, de calerons. D’aquells que tenen una incidència directíssima en la nostra butxaca i que, per tant, resulten els més difícils d’entendre. Hem d’admetre que no som especialistes en la matèria, però el passat dilluns ens arribàrem a perdre enmig d’un bosc de percentatges, de bases impositives i de tipus aplicables. És a dir, que no vàren entendre gaire cosa a banda que, l’any que ve, allò que pagam a l’Ajuntament pels serveis que ens dóna patirà –i mai més ben dit– una apujada considerable.
Les taxes i serveis municipals, fins a 19, foren sotmesos a revisió per l’equip de govern, que en va defensar els augments proposats i que foren sistemàticament criticats per l’oposició. El fet és que, es digués així o no, l’oposició havia deduït, arran de la Comissió Informativa que s’havia celebrat prèviament per tal de tractar el tema, que les taxes municipals s’apujarien segons l’índex d’augment de preus al consum.
No analitzarem aquí les 19 taxes i serveis que es varen sotmetre a votació, perquè no acabaríem mai, i mirarem de centrar-nos en aquells aspectes que més ens cridaren l’atenció.
Començà la sessió amb la revisió de l’IBI (impost de béns immobles, vulgarment conegut com la “contribució”). En el cas concret d’immobles urbans, es passa d’un tipus impositiu del 0’55% al 0’62%. Perquè ens entenguem, a tall d’exemple, un immoble amb una base imposable de 24.000 euros, passaria de pagar 132 euros, a pagar-ne 148’8. En rústica, es passa d’un tipus del 0’60 al 0’70. En ambdós casos, l’apujada és de més del 10%. Hi haurà bonificacions per a famílies nombroses i per a habitatges considerats d’eficiència energètica.
Joan Ferrer, del PP, a banda de queixar-se del poc temps que havia tengut l’oposició per estudiar cadascuna de les modificacions que s’estaven debatent, va dir que aquest augment responia a un afany de recaptació per a despesa corrent, tirant pel camí fàcil d’augmentar imposts, però que aquest no era un bon moment, econòmicament parlant, per a tals alegries.
Mateu Melis també protestà per com s’ha duit el tema i que no hi havia necessitat de tantes presses, perquè hi ha fins a final d’any per a aquestes modificacions. Va dir també que l’equip de govern donava la sensació de no tenir les idees clares i que els imposts s’apugen sense cap criteri. I això mentre les administracions central i autonòmica abaixen els seus. No es tracta, afirmà Melis, d’augmentar la recaptació sinó de gestionar millor els recursos de què es disposa.
Maria Orts va defensar la proposta de l’equip de govern al·legant que el valor cadastral de les vivendes és el mateix des de 1994 i que, davant la més que presumible i immediata revisió d’aquests valors, es comprometien a revisar a la baixa el tipus aplicable.
Sebastià Sureda també va defensar l’augment proposat a partir d’una situació econòmica municipal amb què s’ha trobat aquest equip de govern, que no és gens ni mica satisfactòria. Va posar com exemple el cas de la piscina municipal, sobre la gestió de la qual l’anterior equip de govern es va comprometre a cobrir el dèficit d’explotació a partir d’uns 400.000 euros anuals, però sense sostre. Aquest ja seria un bon motiu, entre molts d’altres, per a un augment de l’IBI.
Pel que fa a allò que podríem qualificar de taxes menors, cèntim amunt cèntim avall, el regidor d’Hisenda va dir que s’havia aplicat l’augment de la inflació. Però l’oposició no ho té clar, això. Tant Joan Ferrer com Mateu Melis acusaren l’equip de govern d’arrodoniments a l’alça en tots els casos. Sureda digué que els arrodoniments eren per a facilitar la tasca dels funcionaris, ja que avui ja no es pot treballar amb “menuts”. Així, el preu de les fotocòpies passa de 1’07 euros, a 1’20; el coeficient sobre vehicles de tracció mecànica passa de l’1’43% a l’1’6%, l’ocupació de via pública, de 0’68 euros/m2 a 1 euro/m2; la instal·lació de parades, atraccions, casetes, etc., passa de 0’79 euros m2 a 0’85 euros... En fi, que mentre per als responsables municipals l’augment és el de la inflació, per a l’oposició ens trobam, en alguns casos, amb apujades de fins al 40%. Es va posar com exemple el de les fotocòpies (augment al voltant d’un 15%), a la qual cosa l’equip de govern hi oposà un certificat bàsic com el de convivència (molt demanat per treballadors en situació d’atur o per a ajudes socials), que passa de 16’50 a 1’20 euros.
Una rere l’altra, les taxes s’anaren aprovant amb els 10 vots de l’equip de govern, mentre els de l’oposició que anaren oscil·lant dels 7 en contra a 6 en contra i una abstenció. Fins i tot hi hagué una taxa –ara no sabríem dir quina–, que s’aprovà amb 11 vots a favor.
La traca final va arribar amb la discussió sobre la taxa sobre recollida i tractament de residus. Gairebé 50 minuts de discussió!
Com és lògic, Maria Orts fou l’encarregada de defensar la proposta, argumentat d’entrada que el Consell ha augmentat el preu de la incineració en un 26%. D’altra banda, en haver caducat l’actual contracte del servei, per a l’any que ve se n’haurà de posar en marxa un de nou que, a més, vol ampliar la recollida selectiva porta a porta al nucli urbà de Cala Rajada. Segons l’estudi econòmic per l’Ajuntament, aquest servei passarà de costar 700.000 euros anuals, a costar 1.400.000. És el doble. Maria Orts va al·legar que, a banda dels augments en la incineració i en els costos de la recollida selectiva, el servei també inclourà despeses que ara es paguen a part, com la recollida de voluminosos, recollida de ferralla, servei de deixalleria, etc.
Per als nuclis urbans de Capdepera i Cala Rajada, l’augment a aplicar seria del 15%, a disseminar. Es veuran menys afectats les vivendes particulars i comerç, i més els hotels, els restaurants, les sales de festes i discoteques... Concretament els hotels, es mouen en una franja d’increment d’entre el 15 i el 24%. Maria Orts va dir que els hotels generen el 38% dels residus i paguen un 27% de la taxa, i que ni amb l’increment que es proposa assoliran la totalitat de la despesa que causen; mentrestant, els habitatges particulars generen un 27% dels residus i paguen un 28% de la despesa, per la qual cosa no se’ls incrementarà la taxa. No fórem capaços de quedar-nos amb tots els detalls de la discussió, perquè es donaren moltes xifres i molts de percentatges, i el que recollim és allò més essencial.
Com es pot suposar, l’oposició va posar el crit en el cel, però no per una redistribució de càrregues que es va argumentar amb prou solidesa (reconeguda per Mateu Melis), sinó per un augment del cost del servei que es va ser qualificat per Joan Ferrer d’”impresentable”, de “bestial” i de “burrada”, i que fins i tot va atribuir a “interessos econòmics amagats, que amb el temps ja sortiran”.
El cos a cos (Tomeu Alzina, Sebastià Sureda, Maria Orts, per l’equip de govern Vs Joan Ferrer, Pep Medina, Mateu Melis, per l’oposició) va fer que no ens adormíssim, com altres vegades. Mateu Garau, del PSM, va tenir una brevíssima intervenció, i d’UM no va motar ningú. Com poden intuir els nostres lectors, la nova taxa es va aprovar amb els 10 vots de l’equip de govern.
