GIRANT  L’ULLADA CAP ENRERE   

ANY   1981  -  2ª  PART

De demolicions, subvencions, pintors, litoral i altres herbes…

 
Arxiu: Bartomeu Melis  “Meyme”

 REIMPLANTACIÓ DEL MERCAT SETMANAL A CALA RAJADA
   Els productes alimentaris a Cala Rajada tenen preus anàrquics i la vigilància llueix per la seva absència. D’un establiment a un altre hi ha varietat en el cost de la compra, especialment en els queviures.
   Els veïnats es queixen i molts d’ells es desplacen fora del poble  per a adquirir els aliments sense tenir en compte afegir-hi el preu de la gasolina. Però ara diuen que la reimplantació, desprès de 13 anys, del mercat setmanal mitigarà el problema.
   L’any 1968 va deixar d’haver-hi mercat a Cala Rajada. Ara, el 10 d’octubre concretament, s’ha reinaugurat i el fet ha alegrat al veïnat. L’acord municipal per a la reimplantació del mercat ha estat possible amb els vots de PCIB/PSOE/PSM. Els regidors d’UCD i CD hi votaren en contra, a causa de pressions provinents dels comerciants locals. ”Idò que abarateixin els preus”, diuen els veïnats.

NOTICIES CURTES D’ESDEVENIMENTS I SUCCEÏTS

OUS.- Estrany, tota una raresa, l’ou que ha fet una gallina propietat d’Antònia Gelabert, que viu al carrer de sa Font, mare de Joan Sales, el qual, per cert, aquests dies s’ha presentat als exàmens de “municipal”. L’ou en qüestió ha pesat exactament 157 grams i, curiosament, dedins hi havia un altre ou.


Un ou de 157 grams, d' Antònia Gelabert

FUMIGACIONS.- A causa de les fumigacions dels boscos de la localitat amb l’objectiu de combatre la plaga de processionària, han aparegut al litoral de la costa multitud de peixets morts. Els entesos donen la culpa al fort tractament dels insecticides. Malgrat no tenir res a veure amb el tema, el nous socorristes de la Creu Roja el primer que han hagut de fer és ajudar a la retirada dels peixos i a la neteja del litoral.

ESPORTS.-  S’ha inaugurat, a la cafeteria Argentina de Cala Rajada, la nova Penya del R.C.D. Mallorca, amb assistència d’alguns jugadors de la plantilla i del seu entrenador i exjugador Antonio Oviedo, relacionat familiarment amb Cala Rajada. El president de la Penya és Miquel Jesús Esteva Riera, mentre que Joan Sancho Perelló i Andreu Artigues Lliteres cuidaran del bon funcionament de la novella entitat.


Antonio Oviedo, entrenador del Mallorca, amb  Joan Sancho, Miquel jesús Esteva i Andreu Artigues, dirigents de la penya local del Reial Mallorca

RIVALITAT.-  El  partit de futbol entre l’Escolar i el Badia Cala Millor acaba de mala manera en assenyalar l’àrbitre un penal contra dels locals que sembla injust. El col•legiat mostra la “vermella” a un jugador de l’Escolar i aquest envesteix l’àrbitre i se suspèn l’encontre 10 minuts abans de finalitzar. El metge del poble es persona als vestuaris per a atendre’l  i no li aprecia cap ferida. El metge és expulsat de les casetes pels “liniers”, per la qual cosa una gran part del públic és a punt està d’agredir al trio arbitral si no hagués estat per la intervenció de la Guàrdia Civil. Trist espectacle de rivalitat comarcal.

MARATÓ.- A la II Semi-marató Escolar d’Andratx hi ha hagut participació gabellina. L’atletisme a Capdepera sembla tenir futur. L’equip del nostre poble ha assolit una copa-trofeu i tres medalles. El segon classificat a la prova andritxola fou Pep Terrassa. La resta, Bàrbara Garcia, Inès Pascual, Paquita Rosselló i Joana Aina Flaquer aconseguiren arribar a la meta entre els 10 primers. En Xisco Campins, el director del grup, botava de satisfacció.

SOROLL.-  El president de l’Associació Hotelera de Cala Rajada, Rafel Nicolau, i el vicepresident, Joan Domenge, han convocat la premsa desprès d’haver instat seriosament l’equip de govern de l’ajuntament a posar fre als renous i malifetes nocturns a la zona. A la sala se’ls ha promès que prohibirien la circulació rodada de motos i ciclomotors, des de les 24 hores a les 8 del mati. Els municipals aturen els conductors, a l’entrada del poble, fent-los retrocedir i dirigint-los cap a la carretera de can Patilla.
Durant una setmana, un nou vehicle municipal circula, els matins, amb sistema de megafonia incorporat, fent “les crides”, els bans, “per ordre del batle, etc”,  i s’accentua la prohibició, amb sancions, per als que circulin de nit per Cala Rajada. Així mateix, s’instal•la una torreta al capdamunt de la Casa de la Vila, amb un altaveu que substitueix  l’antic saig.

ENFONSAMENT.-  L’embarcació “Joven Antonieta” fou envestida per un vaixell de càrrega a alta mar, quan es dedicava a la pesca d’arrossegament.  A causa del fort impacte, el vaixell de pesca s’enfonsà, i hi va perdre la vida el tripulant Francesc Flaquer, de Capdepera.

JARDINS.-  L’ajuntament recupera de l’arxiu municipal l’expedient que fa referència a la zona on està ubicat, devora el moll, el restaurant denominat “Can Maia”, a instàncies de la propietària de l’establiment. Un pla general provinent de 1932, que es va actualitzar al 1962, preveia per a aquell lloc –on actualment es troben ubicats can Xisquet, “Casa Mateo” i can Maia– uns jardins públics a la zona verda allí existent. L’acord no es unànime i, per tant, resta pendent sobre la taula del plenari extraordinari convocat per aprovar la demolició i futura construcció dels jardins.

“KEESE”.- Aquest es el nom que ha rebut una nova sala de festes de Cala Rajada. El naixement de la “Keese” ha romput motllos i des de la seva inauguració els espectacles i atraccions s’han anat succeint de forma vertiginosa. Ningú no sap com pot acabar. De moment, un dels millors grups de dansa alemanys, “Christin”, ha fet furor. A més, el còmic xilè Bigote Arrocet,  l’actor d’”espagueti-western” Fernando Sancho, els cantants Bruno Lomas, Joan Bau i Dova, i també el conegut Alfonso del Real, han desfilat per l’escenari de “Keese”. A cada un d’ells, el públic els fa preguntes i es manté un curt col•loqui en finalitzar l’actuació. 

El grup Christin va fer furor a la sala de festes Keese

LITORAL.- L’Ajuntament ha rebut felicitacions per part d’alguns “tour-operadors”, per  “l’excel.lent qualitat de les cristal•lines aigües de la mar del litoral de Capdepera” (emprant les seves mateixes paraules).
     El bon funcionament de la depuradora (malgrat les olors i perfums dels dies de mal temps) ha fet possible, juntament amb el emissaris submarins restaurats recentment,  la neteja de l’arena de les platges –amb un tractor que ha costat quasi un milió de pessetes– i el condicionament dels torrents que desemboquen a Son Moll i sa Mesquida, que el litoral i els seus indrets obtenguin nota alta entre els que ens visiten a l’estiu.
   El agents turístics, emperò, denuncien la devastació que suposa per a la zona el tallament d’arbres i pins a la carretera d’es Carregador i, especialment, a l’avinguda de cala Agulla, titllats pels operadors d’autèntics atemptats contra el paisatge, ordenats i consentits pels que comanden.

GOVERNADOR.- El Governador Civil de Balears, Jacinto Ballesté, recala amb el ïot de la seva propietat “Karmotàn III” en aigües del nostre port, on pernocta amb la finalitat de continuar cap a Menorca. La finalitat de la visita, al mateix temps, fou tranquil•litzar les autoritats locals i veïnats presents a l’esplanada del moll de la imminent obertura del tram de carretera que uneix Sant Llorenç amb Manacor. Les molèsties pels desviaments han perjudicat l’economia de la zona i foren motiu de constants reclamacions per la lentitud de les obres.

TRES ESPANYOLES GUANYEN LA “REINA DEL TURISME 1981”
   Per primer cop en la llarga trajectòria del certamen de bellesa de les festes de Sant Roc de Cala Rajada, la guanyadora fou espanyola: Maria Dolores Morales, de Còrdova. I també les dues dames d’honor: Mara Alvarez , d’Orense i Concha Ferrera, resident a Capdepera.
   Tota una novetat, ja que la “Reina del Turisme” sempre havia semblat destinada a turistes estrangeres, per allò de la promoció. L’espectacle fou presentat per Manolo Montijano, un “showman” molt “sui generis”, que durant dues temporades va revolucionar el panorama de les discoteques de Cala Rajada.


El certàmen de Reina del Turisme d'enguany, tingué Miss espanyola i, també, les dues dames d'honor

   La cantant Maria Dolores Pradera i  l’humorista Pepe Da Rosa foren les màximes figures de la gala de Sant Roc, que entusiasmaren al nombrós públic congregat a la plaça dels Pins.


Antoni Cardona, promotor del Certàmen de bellesa

   Un afectuós record de la vetllada fou per a Antoni Cardona Prats, recentment finat, gran impulsor i ànima d’aquesta gala, en anys anteriors, i pioner que fou de les agències de viatges de la localitat. La seva vídua i el fills reberen, emocionats, l’ homenatge popular.

GUSTAVO, PINTOR D’ÈXIT EUROPEU
   Gustavo Peñalver és un pintor de Cartagena, resident a Capdepera, al carrer Fondo, des de fa uns anys. Gustavo triomfa amb les seves serigrafies i pintures a França, Bèlgica i altres llocs d’Europa, i de forma molt concreta a Alemanya. Edicions limitades de grans textos compten amb les seves il•lustracions.  Recentment ha exposat als Estat Units.


El pintor Gustavo, conegut a tot el món

   Qui no recorda a Gustavo passejant per tot Mallorca sobre un camell? Ell i el periodista Miquel Vidal recorregueren, l’any 1964, l’illa de punta a punta. Una revista anglesa va publicar un reportatge sobre la peripècia i els pobles que visitaven, que va convertir-se més tard en un llibre. Gustavo va pintar les places i carrers dels indrets on s’aturaven. TVE es va desplaçar per filmar-los. Allò fou una aventura que tengué ressò a l’estranger, com també el gran mural que va pintar a “Sa Feixina”, a una fira de Ciutat, reivindicant la solidesa de la seva original pintura.


Una de les nombroses obres de Gustavo

   Així mateix, l’encàrrec de pintar amb les seves sorprenents figures part d’una façana d’un hotel, li conferí a Gustavo, a partir d’aquí i del seu matrimoni amb una dona que conegué a Bèlgica, projecció internacional, amb exposicions que sumaven, aleshores, més de 20 anys de treball. (Amb el pas del temps, Gustavo es consolidarà com “estrella pictòrica” a Berlín, on ha rebut destacats reconeixements per la seva obra.).

Una altra original pintura de Gustavo




SUBVENCIONS MUNICIPALS ESCOLARS I D’ALTRES
   Coincidint amb l’estrena del nom de “Plaça de la Constitució 1978” de l’espaï veïnat al centre escolar de S’Alzinar i del mur de contenció del vial que, des de l’antiga plaça del Mercat, condueix a les escoles, l’Ajuntament informa que el pavelló esportiu allí existent ha rebut un rejoveniment per valor de 145.000 pessetes. Quan els membres de l’oposició li bestreuen al batle la manca d’inversió amb equipaments escolars, la primera autoritat contesta que l’Ajuntament ha patrocinat amb 1.200.000 pessetes la guarderia d’estiu de S’Alzinar i amb 3.158.000 pessetes, obres de reforma a S’Auba, a  més de 320.000 pessetes per a activitats extraescolars.
   No n’està molt d’acord, el grup no governant, que la Creu Roja, de Terra i de la Mar –aquesta darrera dirigida per José Manuel Garcia Pellicer, sempre amb conjunció amb el delegat Paco Barbón–, el C.E. Escolar, la Cambra Agrària, les Religioses Franciscanes i la Societat de Caçadors  rebin ajudes consistorials, mentre que altres entitats locals no en reben, com “Aires Gabellins”, grup al qual, el desplaçament per actuar a Brussel•les li ha costat 50.000 pessetes. La reacció de l’equip de govern és immediata i ordena l’abonament de l’indicada quantitat a l’agrupació folklòrica.
L’escorxador i el cementiri reben un impuls, amb millores, de mig milió. El mateix import que l’Oficina de Turisme. La Marató Internacional de Windsurfing,  “Mediterrània 8º” ha tingut una aportació de la Sala de 300.000 pessetes, mentre que les festes de Sant Antoni i el carnaval han tingut una ajuda total de 28.000 pessetes.  Es rep la urbanització “Torre de Canyamel”, s’integra Capdepera en la Federació de Municipis, s’aprova la moció de NO adhesió a l’OTAN i l’Ajuntament s’adhereix a la sol•licitud del Premi Nobel de la Pau per al Rei d’Espanya, Joan Carles I.
   Dintre el pressupost ordinari del Ajuntament, el batle Moll indica que les despeses s’enfilen a 63.428.956 pessetes. I els ingressos, per imposts directes i indirectes, taxes, transferències i patrimonials han ascendit a la quantitat de 63.909.609 pessetes.

CONSTRUCCIONS IL•LEGALS  I DEMOLICIONS
   Tres edificacions que l’Ajuntament declara il•legals reben l’advertència de demolició. Dues de les cases són esbucades pels mateixos propietaris, una vegada haver complit els terminis atorgats. La tercera, propietat de S.B., ha hagut de ser derruïda per la brigada d’obres municipal, amb una pala mecànica. 


El batle Salvador Moll, en el seu despatx

   Mai abans, cap Ajuntament havia estat capaç d’executar una demolició i des de la Sala recorden que a les darreres eleccions municipals el candidat a batle pel PSOE ja va advertir que, si guanyava, aplicaria estrictament la llei en matèria urbanística (i que tothom rebria igual tractament).
Els afectats comenten que ells són gent humil i pobre i han sofert la feixuga aplicació de la normativa, però denunciaran casos semblants de gent  benestant a la qual no se li han aturat obres de construcció igualment il•legals
   El batle respon que els expedients s’entregaran als tribunals de justícia i aquests decidiran. La polèmica durà prop d’un any. 

BARTOMEU MELIS